Cultura

Berna Blanch

Poeta, narrador i lletraferit

“Els premis literaris fan un treball de normalització cultural impagable”

El darrer Premi Ibn Jafadja Ciutat d'Alzira ha fet un recorregut en solitari però ha deixat saó per allà on ha passat

Es considera més que un ciutadà de l'horta, un home de marjal, atesos la seua ascendència familiar i el lloc de naixença.. Fill de pare calafater, Berna Blanch practica una poesia de contemplació, arrelada en la naturalesa i el paisatge.

Són els poetes persones solitàries?
Cada u és qui és i no podem generalitzar. Concretament, en el meu cas necessite la solitud i la trobe en paisatges isolats. Generalment passege amb la meu gossa i deixe que les coses vinguen. Si això vol dir que és ser solitari, doncs, bé... però insistisc que cada poeta és un món.
S'ha de fer colla en temps de crisi?
Se n'ha de fer ara i sempre. La crisi no ha d'afectar la creació. Estic convençut que més prompte és al contrari: la crisi el que fa és aconseguir que es puga fer més colla i que la gent tinga més ganes d'escriure.
S'ha de fer soroll perquè la societat siga conscient de la vostra existència?
Sempre, sempre. En l'art en general, i la poesia en particular, s'han de fer tots els possibles per fer-la arribar a la gent. Una mostra d'aquest soroll necessari va ser la publicació “Diàfora”, una finestra oberta als nous creadors de poesia, que ara es troba arrimada al marge, però que, sense lloc a dubte, va significar una bona plataforma i potser arribarà el moment que tornarà.
Què suposen per a un creador els premis literaris?
No cal dir que els premis literaris són molt importants per moltes raons. La primera, per la promoció del valencià. Si no fóra pels premis literaris, la producció literària valenciana seria menor del que és. Gràcies als premis es fa un treball de normalització impagable. També aconsegueixen acostar els creadors al públic en general. Des del punt de vista individual, animen els autors a seguir fent camí i a guanyar confiança.
Vivim un bon moment creatiu?
Sí, estic convençut que és així. Ara mateix hi ha un gran nombre de creadors i de gran qualitat, si més no en l'àmbit poètic.
On s'inspira la seua poesia?
He de dir que la meu poesia és una poesia de contemplació. Sincerament he de dir que no la busque. Em limite a deixar-la vindre. Em dedique a caminar i deixe que pels meus porus entren com més sensacions millor. Arriba un punt en què el món t'ompli i és aleshores que les sensacions et traspassen, les idees et vénen i les imatges componen autèntiques representacions que al remat esdevindran pensaments i aquests es transfiguraran, després d'un procés de solatge, en algun vers per a un poema.
Té el seu treball reminiscències d'Estelles?
Trobe que no, perquè faig una poesia molt i molt diferent de la que feia el mestre de Burjassot. La seua obra és inimitable i la seua màgia consisteix en el fet que va ser capaç d'escriure el que tothom havia pensat en algun moment.
Estellés és el poeta valencià que fa afecció, fa escola i fa poetes.
Com descobreixes el poeta?
El descobrisc mitjançant la lectura de "El llibre de meravelles". Aquesta obra poètica fou per a mi una autèntica revolució. Gràcies a la lectura d'aquesta petita obra vaig entendre que la poesia eleva de categoria les coses quotidianes. Fou un gran descobriment.
Té molt de camí fet des del seu primer poemari editat l'any 1995?
Des de “Racons Oberts” fins ara, hi ha vora vint anys de camí i en aquest decurs, he procurat guanyar en intimisme, en descripció i en estil narrador.
On troba més benefici personal: en la narrativa o en la poesia?
Són dos mons diferents. És com si preguntàrem a un xiquet a qui vol més si a son pare o a sa mare. És veritat que sempre he volgut fer narrativa, però exigeix una constància que en el cas de la poesia té un altre tempus. He publicat no fa molt “Apunts d'altres mons” i ara n'he començat a escriure una de nova, que espere que anirà prenent forma a poc a poc.

Port de Catarroja

Berna Blanch

Al port els hòmens treballen,

en xarxes capturen la llum

i la llancen a terra

en l'escata del peixos.

****

La barca obri solcs,

talla les paraules

que l'aire escriu

i allunya en cercles.

El llac no té camins,

és el camí, món on el cel

té pell d'aigua,

verda planura encesa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.