Cultura

exposicions

carina filella

Paisatge cultural

Una exposició al centre d'art Lo Pati d'Amposta reuneix obres de Miquel Barceló, Joaquim Mir, Vayreda, Jorge Ribalta, Perejaume i els fotògrafs Català-Roca i Joan Fontcuberta, entre altres

Al'assaig La decadència de la mentida Oscar Wilde hi va escriure una frase que ha arribat a fer història: “La vida imita l'art molt més que l'art la vida.” Aquest text va provocar una nova interpretació del paisatge com a construcció cultural; “va començar a establir la noció que el paisatge és una percepció canviant”, apunta Albert Martínez López-Amor, el comissari de l'exposició Relat de Belles Coses Falses, que fins al dia 1 de setembre es pot veure a Lo Pati, el centre d'art de les Terres de l'Ebre, amb seu a Amposta.

La mostra, que manlleva el títol de la mateixa obra d'Oscar Wilde, té com a fil conductor el paisatge, el tema estrella de les arts visuals que no defalleix amb els pas dels anys. Per què? Com aconsegueix anar reeditant el seu interès? “Precisament per la seva capacitat de renovació, que permanentment el porta a trobar nous territoris per representar” segons Albert Martínez, que afegeix que, en la línia del que deia Wilde, “el paisatge no existeix en si mateix; és una invenció de signe cultural modelada lentament per la representació artística”.

En aquesta ocasió, el paisatge s'aborda des de diferents perspectives: “Des de l'experiència personal o fins i tot des del rebuig”, apunta el comissari. I les maneres diverses de crear el paisatge es mostren a través d'una trentena d'obres, d'èpoques, llenguatges i procedència molt diverses. Amb treballs d'artistes tan reconeguts com Miquel Barceló, Joaquim Mir, Jorge Ribalta, Perejaume i els fotògrafs Francesc Català-Roca i Joan Fontcuberta, entre molts altres.

Relat de Belles Coses Falses s'estructura en sis apartats que ofereixen “pistes històriques, contemporànies i potencials” sobre els processos de gènesi del paisatge. El primer, titulat Verdolatria, fa “una al·lusió irònica a la fal·lera de cromatisme verd que inunda els discursos més convencionals sobre el paisatge”. Aquí s'hi apleguen obres de Josep Berga, Francesc Guasch Homs, Mir, Pere Gussinyé, Mariona Moncunill + Rasmus Nilausen, i la instal·lació Luto ibérico, de Carlos Aires.

El títol del segon apartat és molt explícit: Regions espantoses: s'hi mostren “les imatges del rebuig, de l'indesitjable, de l'abandonament o del desconegut: de tot allò que ha estat invisible i negligit, subjecte a la indiferència, els menyspreu o la por, i que en determinat moment esdevé paisatge”, segons el comissari. S'hi agrupen les propostes de Xavier Basiana + Jaume Orpinell, Basurama, Julia Montilla, Xavier Ribas i Joaquim Vayreda.

A l'àmbit dedicat al jardí, aquell que es veu com a entorn plaent i ideal, s'hi exhibeixen obres de l'equip Arquitecturia i dels artistes Juan Antonio Hernández-Díez, Enrique Radigales, Jorge Ribalta i Palle Nielsen, de qui s'exposa la instal·lació multimèdia, amb vídeo i música, El Model. Model per una societat qualitativa. A Terres promeses –“l'anhel de trobar un món millor és cabdal en la invenció del paisatge”, segons Albert Martínez– s'hi pot veure una obra gràfica de gran format de Miquel Barceló, A Mali, que forma part de la col·lecció que l'artista va fer en aquest país africà. També s'hi apleguen treballs d'artistes tan diversos com ara Francesc Català-Roca, Patrícia Dauder, Jaume Mercadé, Txema Salvans i Soriano Montagut.

Un cinquè bloc és La pell, on es mostren aquells paisatges que neixen a partir de les històries subjectives – “les ‘ficcions del jo', com s'han anomenat en determinats moments del pensament contemporani”, segons Martínez–. Estan representats pels artistes Rosa Amorós, Fina Miralles, Francesc Ruiz i Alberto Schommer.

I, finalment, Cap a paisatges nous. Aquest últim apartat “compendia el concepte central de l'exposició: sempre estem ideant paisatges nous, en un moviment continuat de construcció simbòlica que ens fa acumular imatges i marcs al corpus paisatgístic”, segons el comissari. S'hi inclouen obres de Joan Fontcuberta, Albert Gusi, Perejaume, Frederic Perers i una instal·lació de vídeo de Job Ramos.

Les obres que s'exposen han estat cedides per tres museus, el Macba, el MNAC, el Museu de Valls– i per diverses galeries d'art emergent. El director del centre d'art Lo Pati, Blai Mesa, subratlla el fet que aquests museus hagin col·laborat amb el muntatge i fer possible que per primer cop s' exposin a aquest centre ebrenc obres d'artistes com Mir, Vayreda i Perejaume. “Per a mi ha estat un repte descomunal”, apunta Mesa.

RELAT DE BELLES COSES falses
Col·lectiva Lloc: Centre d'Art Lo Pati d'Amposta Dies: Fins a l'1 de setembre. Horari: Divendres i dissabtes, de 17:00 a 20:00, i diumenges d'11:30 a 14:00
Més enllà de l'Ebre
Els organitzadors de Relat de belles coses falses destaquen la importància que una exposició com aquesta s'hagi pogut muntar al centre ebrenc Lo Pati, a Amposta, “que està en un extrem del país” i que marca una gran tasca “descentralitzadora”, segons el comissari, Albert Martínez. Però ara també es plantegen que el muntatge es pugui veure en altres ciutats catalanes, especialment a Barcelona.

Complements

L'exposició es complementa amb dues accions artístiques relacionades amb el paisatge concret del Delta de l'Ebre, que en les pròximes setmanes realitzaran el col·lectiu Basurama i l'artista Albert Gusi. Tindran com a base d'operacions la residència Baladre, que Lo Pati gestiona al nucli de Balada, una pedania d'Amposta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.