Tribut a Kavafis

Enguany se celebra l'Any Kavafis amb la voluntat de commemorar els 150 anys del naixement i els 80 anys de la mort del gran “poeta d'Alexandria”. Diumenge passat, sota el cel estelat de Delfos, Josep Tero va clausurar el congrés internacional sobre Kavafis, que ha tingut lloc al Centre Cultural Europeu d'aquest indret escollit pels déus, que, en la Grècia clàssica, fou considerat el centre del món. El concert del cantautor empordanès va ser un homenatge català a Kavafis, el poeta grec més traduït a la nostra llengua. També va ser un homenatge als traductors de Kavafis al català: Carles Riba, Alexis Eudald Solà, Joan Ferraté i l'hel·lenista Eusebi Ayensa, que va presentar l'acte. Josep Tero, que va musicar poemes de Kavafis, va cantar, acompanyat de la seva guitarra, vuit poemes del poeta alexandrí. Abans de cada cançó, Michalis Pieris va llegir en grec el poema corresponent. El concert va començar amb Ítaca, cosa que per a Catalunya i per als catalans té una significació especial i, més encara, si es canta vora la font Castàlia i a prop de l'oracle de Delfos. Amb Recorda, cos... el darrer poema cantat en català i en grec, vam sentir els lligams entre Grècia i Catalunya i rememorar la darrera actuació de Josep Tero a Atenes, on també homenatjà Kavafis. El juliol del 2012, davant de 80.000 grecs, va participar en el macroconcert Els àngels encara viuen a la Mediterrània, organitzat en benefici dels grecs sense sostre. En aquella nit àtica, enmig dels llargs aplaudiments, una gran estelada, enlairada per un grup de grecs amants de Catalunya i del nostre cantautor, va onejar dalt de l'escenari de l'impressionant estadi olímpic de marbre.

Tero, diumenge, va finalitzar el concert recordant Moustaki: “Vaig tenir la immensa sort de cantar a Moustaki, al seu llit de malalt, a Niça, Soma Zimisou (Cos, recorda), amb la versió grega... Moustaki era un grec més d'Alexandria, com Kavafis, i duia dins la sang tots els sons de la llengua del seu avi... Crec que va ser l'última vegada, a Niça, el desembre del 2012, que Georges Moustaki escoltava, amb Soma zimisou, els meravellosos sons de la llengua grega. Aquesta nit, a Delfos, recordem amb Soma zimisou, Georges Moustaki...”