Cultura

Joan M. Minguet

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE CRÍTICS D'ART (ACCA)

“Amb el ‘ha, ha, ha!', no es ven millor la cultura”

Cultura i indústria cultural no és el mateix. Un artista no és una empresa

Joan M. Minguet, que tot just acaba de ser reelegit president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA), ha sacsejat les xarxes socials amb un article que va escriure al seu bloc Pensacions: Bibiana Ballbé com a símptoma. La cultura de la riota?. Minguet denuncia un nou model de política cultural impregnat de frivolitat que s'ha desentès dels valors de la cultura. Sense pèls a la llengua.

Hi ha molt silenci en el món de la cultura. Per què surten poques veus que es rebel·lin contra tot el que està passant?
Aquest silenci és molt preocupant, perquè justament és en l'àmbit de la cultura on s'haurien de desplegar més idees, més debat, més controvèrsia, fins i tot controvèrsia dura, extremista. I no, el que hi ha és una bona educació excessiva. Una bona educació noucentista en el pitjor sentit del terme. Hi ha gent que potser s'hi juga el sou, i llavors ho entenc, però hi ha molta altra gent que tenen uns sous assegurats per altres vies i només parlen per darrere. No hi ha veus d'intel·lectuals crítics. El silenci és el pitjor que pot passar en una societat que està en un procés, que a uns els molesta i a uns altres ens engresca, per caminar cap a un estat propi.
Tant silenci maquilla l'autèntic drama que viu la cultura.
La situació és molt dramàtica, sí. Però culpar-ne de tot la crisi... Els ciutadans no haurien d'acceptar aquesta excusa.
A l'art contemporani el fan passar per una despesa inútil.
Amb l'art contemporani tothom s'hi atreveix. Crec que hauríem de fer servir un to fins i tot una mica estúpid per denunciar que això és inacceptable. Perquè si ho diu gent de poca cultura, els ho pots intentar explicar, però quan ho diuen dirigents polítics... Jo sempre poso el cas de l'Espai Zer01 d'Olot, amb una trajectòria de deu anys conduïda per en David Santaeulària. Hi havia un consens molt ampli que ho estava fent molt bé. Doncs vinga, el tanquen i un any després hi fan una exposició de pessebres!
L'Espai Zer01 va ser la primera víctima d'un desmantellament que ara ha tocat a l'Arts Santa Mònica. Vostè alerta dels perills de la cultura de la riota en la nova etapa del centre. Quina cultura és aquesta?
La Generalitat decideix liquidar el projecte de l'Arts Santa Mònica i anuncia que la periodista Bibiana Ballbé participarà en la nova direcció artística del centre. Per a la commemoració del 300 aniversari dels fets de 1714, també es contracta gent mediàtica. Jo em pregunto si això significa que estem canviant de model, si la conselleria entén que es necessita gent mediàtica per vendre millor la cultura. Si és així, qui ha tingut la idea? El conseller Ferran Mascarell? Els seus assessors? La transmissió de la cultura està inventada, i és clar que s'ha de renovar, però no és veritat que perquè aparegui un periodista de la tele propens al ha, ha, ha! la gent s'hi acostarà més. Cap a on volen anar? Cap a la cultura de la lleugeresa?
S'imagina com serà el nou projecte de Santa Mònica?
El conseller ha demanat 90 dies de gràcia, oi? Jo, de moment, no sé en què consisteix, per bé que l'altre dia en una reunió amb la Conxita Oliver [la directora] i el Jordi Sellas [el director general de Creació i Empreses Culturals] vaig veure que hi ha un punt més de precisió. Però segueix sent inconcret.
Hi ha un culte desmesurat a la indústria cultural?
És molt trist que s'hagi instal·lat la idea que l'artista és un emprenedor. Un artista no és una empresa. Margaret Thatcher deia que un quadre que no es pot vendre no s'ha de pintar. Doncs Van Gogh no existiria! Una cosa és la cultura entesa com a indústria i una altra, la cultura entesa com a transmissió de coneixements i de sensibilitats.
Falta diàleg?
La conselleria està prenent moltes decisions que haurien de ser, jo en dic consensuades, però potser això és exigir massa: haurien de ser, com a mínim, explicades, però no un cop s'han fet!
La crisi interna de l'Associació d'Artistes Visuals ha deixat desemparat el sector en el moment en què més se la necessita. L'Associació de Crítics sembla assumir ara el seu rol.
Així ho vaig proposar a l'assemblea, i estic content perquè es va veure amb molt bons ulls. Aquest rol està en el nostre mateix nom! Hem de ser crítics, hem de generar pensament i, per tant, hem de generar debat!
Reptes per a aquest segon mandat?
Ens hem de desempallegar de la rèmora que els crítics som uns paràsits dels artistes. L'Arnau Puig deia l'altre dia que som els gossos pigall dels artistes. I és exactament així.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.