L'altre pla Marshall
-
L'arxiver Joan Boadas amb la maleta de les cintes de caset. del Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall CRDI. -
L'arxiver Joan Boadas consultat la quarentena de cíntes de vídeo del Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall CRDI. -
Obrint els paquets amb les cintes del Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall CRDI. -
Caixes dipositades al CRDI per la seva digitalització i custòdia CRDI. -
En total hi ha 495 cintes de casset de les declaracions en el del Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall CRDI. -
.
El fons el formen 495 cintes de casset i 40 vídeos de les vistes orals del procés
Entre el 1946 i el 1958, els Estats Units van fer 67 proves nuclears a l'entorn de les Illes Marshall
L'arxiver municipal de Girona, Joan Boadas, el 2012 es trobava a Weimar (Alemanya), quan Trudy J. Peterson, que havia estat arxivera nacional als Estats Units, li va fer una proposta sorprenent. Peterson, que aleshores treballava per una fundació, li va plantejar una col·laboració molt especial: digitalitzar i preservar la documentació sonora i audiovisual generada durant el procés del Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall, ja que tenien el convenciment que aquest era un material que no podia entrar als Estats Units.
Estem parlant d'un fons format per 495 cintes de casset amb les declaracions en anglès i marshallès dels testimonis, advocats i jutges involucrats en el procés judicial de reclamacions per les proves nuclears a les Illes Marshall. També hi ha 40 vídeos amb imatges de les vistes orals del procés.
Anys de barbàrie
Els defensors dels indefensos ciutadans de les Illes Marshall (durant anys van patir proves nuclears en el seu hàbitat) saben que tractant-se d'un material molt sensible no es podia custodiar als Estat Units, els mateixos causants de la barbàrie. Així és com decideixen contactar amb un arxiu independent i ben considerat en el sector com és el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona.
L'octubre del 2012 se signa un conveni amb el Tribunal de Reclamacions Nuclears de la República de les Illes Marshall per a la custòdia de la documentació sonora i audiovisual generada per l'esmentat tribunal. Bill Graham, advocat, representant del govern de les Marshall i un dels signants del conveni amb l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és l'encarregat de portar els cassets fins a Barcelona en maletes en tres viatges durant el 2013. El compromís de l'Arxiu de Girona és digitalitzar la documentació i preservar les còpies, i retornar els documents originals.
La República de les Illes Marshall és un estat insular ubicat al centre de l'oceà Pacífic que va obtenir la sobirania el 1986 en independitzar-se dels Estats Units. Es tracta d'un ampli territori format per atols de coral i illes, que tenen uns 68.000 habitants.
7.000 cops Hiroshima
El cas és que entre el 1946 i el 1958 l'exèrcit dels Estats Units va dur a terme un total de 67 proves nuclears a les Illes Marshall de manera continuada, amb una potència 7.000 vegades superior a la bomba llençada sobre Hiroshima el 1945.
Aquesta ignomínia va tenir importants repercussions en el medi ambient, així com en la salut de les persones, fins i tot, en poblacions suposadament allunyades, que a causa dels vents i les pluges àcides van estar sotmeses a radiacions nuclears. Els habitants d'Enewtak i Bikini van haver de patir, a més, l'expulsió de les seves terres. La població de l'atol Bikini, avui catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, va patir diversos desplaçaments.
Fent un salt en el temps, el 5 de març del 2001, el Tribunal de Reclamacions Nuclears els va concedir una indemnització de 563 milions de dòlars. El problema és que el tribunal no tenia prou fons i no podia pagar la indemnització. El poble de Bikini va portar el cas davant el Congrés dels EUA, però la cort suprema va rebutjar la petició. Encara no se sap com acabarà el procés. Un cas semblant ha passat als habitants d'Enewetak. El Tribunal de Reclamacions Nuclears va establir una indemnització de 341 milions de dòlars.
S'ha de tenir en compte que el 1983, en un acord entre els governs dels Estats Units i de les Illes Marshall, els EUA reconeixien les contribucions i el sacrifici que havia fet el poble de les Illes Marshall pel programa de proves nuclears i acceptava la responsabilitat d'indemnitzar els ciutadans.
Un càncer de còlon, a 75.000 dòlars l'any
jventuraEl Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall es va establir el 1988. El 1993 va aplicar per primera vegada un programa de compensació per lesions personals causades directament pel programa de proves nuclears, com casos de càncer i altres malalties. A finals del 2003, el Tribunal havia atorgat més de 83 milions de dòlars en compensacions.
Malgrat tot, el fons creat ha resultat totalment insuficient i no cobreix ni de lluny la suma de diners que recullen les sentències del tribunal. (El fons havia de ser de 270 milions de dòlars per distribuir entre els diferents pobles per al tractament mèdic i la vigilància radiològica.)
En total, es valoren fins a 36 tipus de càncer i es preveuen uns pagaments en anualitats. Per exemple: leucèmia, càncer de tiroides, d'esòfag, d'estómac, de pàncrees, de fetge, d'ovaris... 125.000 dòlars anuals. Càncer de còlon, de ronyons o un tumor maligne... 50.000 dòlars anuals. En la llista també s'hi inclouen els casos de retard mental als qui van néixer en una zona determinada l'any 1954, que es compensen amb 100.000 dòlars.