Cultura

Nova llum als orígens

Els arqueòlegs troben un absis i una cripta funerària del segle VI al subsòl de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, claus per entendre la Barcelona visigoda

Barcelona és un cas únic perquè l'arqueologia ha demostrat que
hi va haver dues seus episcopals

La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor continua regalant sorpreses als arqueòlegs, àvids d'informació de la Barcelona del segle VI, tan potent i tan absent de les fonts escrites. La tercera campanya d'excavacions, en aquesta ocasió centrada en la nau de l'església gòtica, ha culminat amb una troballa excepcional: els experts han localitzat l'absis de la capçalera del temple originari, de fa 1.500 anys, i una cripta funerària que conserva en el seu nivell inferior, en molt bon estat de conservació i amb estructures de més de tres metres d'altura.

L'Ajuntament està ben decidit a museïtzar aquesta i les altres conquestes arqueològiques de la basílica –l'any passat es va desenterrar, a la zona de la sagristia, part d'una piscina baptismal, en forma de creu i revestida de pintura vermella–, un pla d'actuació afiliat al pla Barcino, que encara té recorregut per fer perquè es preveuen pròximes intervencions. El temple –un dels més antics de Barcelona, situat dins l'antic recinte emmurallat de Barcino, a prop d'on hi havia hagut el fòrum de la colònia– continua custodiant misteris, però els especialistes cada vegada poden argumentar les seves teories amb més fermesa: al segle VI a Barcelona van conviure dues seus episcopals, amb dos bisbes, perquè hi havia dos cultes, l'arrià i el catòlic. La seu episcopal que hi ha sota la catedral ha estat ben estudiada i publicada i és coneguda a l'arqueologia cristiana d'arreu. La que amaga el subsòl de Sant Just ha anat aflorant els últims tres anys. I encara té moltes més coses per revelar.

Un cas gairebé únic, només comparable amb Ravenna, a Itàlia, ja que en altres indrets on també es té constància de l'existència d'aquesta dualitat arrianisme/catolicisme l'arqueologia no n'ha pogut aportar cap prova tangible. Gràcies a les pedres, el grup d'arqueòlegs municipals, amb Julia Beltrán de Heredia al capdavant, han reconstruït així la història: quan els visigots es van instal·lar a la ciutat, van ocupar el nucli episcopal de sota la catedral, i els catòlics van ser desplaçats a Sant Just, on probablement ja hi havia una primera església, de la qual, però, encara no s'han trobat traces arqueològiques. Seguint el fil d'aquesta tesi, fins a l'any 589 –data final de l'arrianisme–, a Sant Just s'hauria desplegat el grup episcopal catòlic, més petit i de menor pes a la ciutat oficial.

Els arqueòlegs estan emocionats amb les restes que han trobat perquè saben que són cabdals per entendre millor els orígens de Barcelona. L'absis està pràcticament sencer, i la cripta consideren que devia guardar una tomba d'un, o més d'un, personatge destacat vinculat a la comunitat cristiana de l'època. Al mig de l'absis hi ha un element ben singular: una minúscula finestra perquè els fidels poguessin mirar a l'interior de la cripta soterrada.

Les obres de l'església actual dels Sants Màrtirs Just i Pastor, també anomenada dels Sants Bisbes, a tocar de la plaça de Sant Jaume, es van iniciar el 1342. El 1363 ja estaven acabats els tres primers trams de la nau. La zona dels peus del temple i l'absis es van acabar els segles XV i XVI respectivament. La façana, d'estil gòtic, és una obra del segle XIX.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a