Cultura

literatura

Joan Teixidor ja llueix a la galeria d'olotins il·lustres

L'Ajuntament li concedeix el títol de fill il·lustre i ho oficialitza penjant el retrat a la sala de plens, entre els dels que ja ostenten la distinció

Es presenta també la seva obra poètica completa

Una ciutat ha de ser agraïda amb els seus fills il·lustres perquè aquests ajuden els seus habitants a entendre per què són com són i els aporten lucidesa a l'hora d'interpretar la vida o alguna de les seves facetes. En el cas de l'olotí Joan Teixidor (1913-1992), això té més sentit que mai, atenent al fet que va ser una figura decisiva en la modernització artística de Catalunya durant una bona part del segle XX, pel paper crucial que va tenir en la represa cultural del país després del trauma de la Guerra Civil espanyola i per la seva funció de pont entre generacions. Un home de pensament universal que va tenir sempre Olot com un dels seus referents importants.

Avui a les sis de la tarda al saló de plens de l'ajuntament d'Olot, es fa, doncs, un acte de justícia. Després de l'acord unànime del ple, l'Ajuntament solemnitza la concessió a l'activista cultural, editor, assagista i poeta Joan Teixidor del títol de fill il·lustre afegint el quadre retrat, obra de l'artista Xavier Carbonell, a la galeria d'olotins il·lustres que presideix la sala de plens de Can Joanetes.

A l'acte, hi intervindrà el poeta, traductor i crític literari Sam Abrams, que presentarà la nova publicació Una veu et crida (Curbet Edicions), la primera edició integral dels vuit llibres de poesia de Teixidor fruit de la beca Martí i Pol en recerca literària que concedeix la Fundació Valvi.

I si l'homenatge d'avui a Olot és un acte de justícia, més ho és encara l'edició crítica que ha dut a terme Abrams i que ha servit per trencar els “prejudicis infundats de tipus ideològic, religiós, social i estètic” que han reduït Teixidor a un tracte marginal als manuals d'història de la literatura”, segons va sentenciar ell mateix durant la presentació del llibre a principis de novembre. Abrams qualifica el poeta olotí “d'orfebre de la poesia i d'impulsor de la modernització del llenguatge poètic”. Sam Abrams ha reivindicat durant els últims anys la figura de Joan Teixidor, junt amb la família del poeta i de l'associació Horitzó Blavíssim d'Olot, que a més ha promogut aquest any la commemoració del centenari del naixement del poeta.

Joan Teixidor va fundar l'editorial Destino, va escriure assajos i articles en diverses publicacions, va fer crítica literària, va crear premis literaris, etc. El Príncep (1954), amb poemes escrits arran de la mort del fill Ignasi, i Fluvià (1989), una mena de resum de la seva vida a través del riu com a metàfora de la vida, són les seves creacions poètiques més rellevants.

LA FRASE

L'obra completa permet contradir el perfil deformant i descobrir un autor molt més valuós del que ens pensàvem
Sam Abrams

El divuitè olotí distingit

Joan Teixidor és el divuitè a figurar a la galeria d'olotins il·lustres. Hi ha també els retrats de l'escultor Miquel Blay i Fàbregas, del poeta Jaume Bofill i Mates, del farmacèutic i naturalista Francesc Xavier de Bolòs i Germà, de l'escultor Josep Clarà i Ayats, del metge i historiador Joaquim Danés i Torras, del metge i literat Pau Estorch i Siques, de la venerable Lliberada Ferrarons i Vives, del jurisconsult Joan Pere Fontanella, del filantrop Manuel Malagrida, del bisbe Joaquim Masmitjà i de Puig, de l'historiador Francesc Montsalvatge i Fosas, del també filantrop Camil Mulleras i Garros, del paleògraf i antiquari Esteve Paluzie Cantalozella, del frare i compositor Antoni Soler i Ramos, del pintor Joaquim Vayreda i Vila, del novel·lista Marià Vayreda i Vila i del pintor Josep Berga i Boix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.