Cultura

La gralla s'embala

Unes jornades al Tradicionàrius posen de relleu la nova edat d'or d'aquest aeròfon, liderada per una formada i desacomplexada nova generació de grallers

“Ara potser és més fàcil escoltar un CD de gralles; abans te l'havies de fotre per la vena”
“Fa deu anys no teníem res i ara tenim escoles. Es nota i, d'aquí a uns anys, encara es notarà més”

Un estirabot a Twitter del director del Primavera Sound, que enmig d'un encès debat va etzibar tot un “Vete a tocar la gralla” a un altre piulador, va ser encaixat ara farà dos anys amb estupafacció per diferents sectors de la música tradicional i popular del país. La gralla, aquest aeròfon de doble canya d'inevitable presència en trobades geganteres i castelleres, més enllà de les connotacions que continua generant en determinats sectors, però, viu una nova edat daurada: cada vegada hi ha més gent que la toca millor (gràcies, sobretot, als cursos que s'imparteixen des de fa poc més d'una dècada a l'Escola Superior de Música de Catalunya, com també en moltes escoles arreu del territori) i una nova generació de grallers, formada i desacomplexada, conquereix nous públics amb la seva particular manera de concebre els tradicionals balls de gralles, amb versions gralleres tant de Shakira i Bisbal com d'Els Amics de les Arts i el Gangnam Style. L'efervescència grallera, finalment, es visualitza en la creació de nous models (el lutier Ton Munné acaba de crear la gralla subbaixa, una octava per sota de la gralla dolça normal) i en la celebració de jornades com les que, aquest cap de setmana, acollirà el Centre Artesà Tradicionàrius, amb concerts, balls, cercaviles, debats i tallers.

“El món graller, des de dins, sempre ha anat revolucionant-se, però és cert que, d'un temps ençà, de cap enfora també hi passen coses”, considera Dani Carbonell, professor de gralla de l'Esmuc. “Fins ara es feien productes pensats estrictament per i per a grallers, però des de fa uns anys se'n comencen a fer que no són únicament dirigits a aquest sector. Les noves generacions han fet un pas endavant molt important.” “Ara potser és més fàcil escoltar un CD de gralles i, abans, quasi te l'havies de fotre per la vena. D'un temps ençà, però, s'han fet projectes més propers a la gent”, afegeix Roger Cucurella, músic d'Els Laietans, un dels grups que més ha contribuït a obrir la gralla a nous públics.

En zones, sobretot, de la Catalunya Nova, la tradició grallera és important i tothom coneix algú que tingui o sàpiga tocar una gralla. Al país, de gralles en sonen a milers, i en conseqüència, hi ha grallers de primer ordre i d'altres que t'inciten a fugir corrents. Les escoles, amb tot, comencen a deixar empremta. “Abans no hi havia tanta consciència que s'havia d'aprendre a tocar l'instrument; semblava que n'hi havia prou amb agafar la gralla i començar a bufar”, analitza Pol Ducable, coordinador del monogràfic graller d'aquests pròxims dies a Barcelona. “Es fan coses ben fetes i sembla que hi hagi gent que toqui millor, però els percentatges són els de tota la vida. Ara hi ha moltíssims més grallers, cada poble en té, amb la qual cosa hi ha també més grallers que toquin bé”, afegeix Ivó Jordà, de La Cobleta de la Copeta, un grup entestat a posar al dia “la música que els nostres avantpassats improvisaven al Pirineu entre got de vi i tall de formatge”. “En el món de la gralla hi ha una realitat que encara no hem sabut casar del tot”, admet Carbonell. “D'una banda hi ha grallers que s'hi dediquen professionalment i que volen oferir un bon producte de qualitat. I, de l'altra, n'hi ha que toquen sense cap altra motivació que la de passar-s'ho bé. Quan diem que toquem la gralla encara hi ha que ens diu: «Ostres, sí, allò que sona tan fort i malament...» i nosaltres contestem: «Ei, no, que també n'hi ha que la sabem tocar...». Quan en una trobada de gegants hi hagi cercavila i, després, un bon concert de gralla, ho haurem aconseguit.”

Queda, per tant, camí per recórrer, però l'aparició de nous grups amb noves mentalitats i la introducció, el curs que ve, de la gralla a les escoles de grau mitjà permeten pensar que l'auge graller no té encara data de caducitat. “Intentar que el món geganter i casteller es posi a estudiar gralla és una utopia, però fa deu anys no hi havia res i ara tenim l'Esmuc i altres escoles. Es nota, i d'aquí a uns anys encara es notarà més”, conclou Jordi Catasús, graller d'Els Vinardells.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.