Cultura

Raúl Rodríguez

MÚSIC I ANTROPÒLEG

“La tradició ha estat i continua sent creativa”

Fusió, o mestissatge, són dues paraules sobredimensionades en el terreny musical que, no obstant això, prenen un caràcter molt particular quan arriben en boca de Raúl Rodríguez (Sevilla, 1974), músic i antropòleg que, després d'integrar el tres cubà en els valuosos Son de la Frontera (2003-2008) i acompanyar músics com Kiko Veneno i la seva mare, Martirio, s'estrena en solitari amb Razón de son, una petita tesi en forma de llibre disc sobre els recorreguts d'anada i tornada que, entre els segles XVI i XIX, va fer la música entre els ports andalusos i les colònies del Carib. El presenta avui al Jamboree (20 h i 22 h) acompanyat de Mario Mas (guitarra), Guillem Aguilar (baix) i Aleix Tobias (bateria), tres músics catalans “sense por d'encreuar gèneres i, per tant, sense por de la música”.

El treball de recerca que es posa de manifest a ‘Razón de son' li ha costat dues dècades. Quina és la conclusió?
Que el nostre mapa sonor és molt més ampli del que pensem. Tendim a creure que el flamenc a Andalusia, el son a Cuba,el blues a Louisiana i el tango a l'Argentina són músiques locals i tancades que tot just ara es comencen a fusionar, però si ho estudiem una mica ens adonem que abans han existit 500 anys de contacte entre els ports andalusos i aquest espai sonor que Antonio García de León, un investigador mexicà, va definir com el “Carib afroandalús”. Tenim moltes proves que aquests ponts van funcionar com a zona comercial amb un trànsit constant de mercaderies, però no tantes en relació amb les músiques populars, que naturalment es contaminaven les unes a les altres. No va ser fins al segle XX que cadascuna d'aquestes músiques es va nacionalitzar i cristal·litzar en música argentina, cubana o andalusa.
Sense els ports, en això de la música, ja et pots oblidar de tot...
Sí, és clar. La major part de la música més poderosa, i la que avui, potser de manera paradoxal, considerem més autòctona es fa als ports. Són els llocs amb més intercanvis i allà on es produeix l'explosió conceptual.
Quins van ser, concretament, aquests intercanvis entre el Carib i Andalusia?
Hi va haver molta transculturació: elements –ritmes, estrofes poètiques, guitarres...– que es van integrar en una cultura i des dels quals va acabar sorgint un altre producte cultural diferent. Investigar-ho és com mirar de reconstruir les restes d'un naufragi centenari.
Es parla molt de la relació de la música andalusa amb Orient, no tant amb Amèrica...
Hi ha una raó. Quan Amèrica formava part del territori espanyol, a Andalusia es donava molta publicitat a tot el que venia d'allà. Ara bé: quan es van perdre les colònies, tot es va espanyolitzar i, en certa manera, es va començar a menystenir tot el que venia d'Amèrica. Es valorava molt el que s'hi havia dut, però gens el que n'havia tornat, la qual cosa és un error estratègic greu. El territori on després es va construir el flamenc és entre Sevilla i Cadis, les dues portes d'Amèrica. Crec que si tornem a considerar aquest espai sonor com a nostre, tindrem moltes possibilitats de crear música nova dins de tota aquesta maquinària que és la tradició.
Com ha de conviure un músic amb la tradició?
Si l'estudies des d'un punt de vista argumental i conservacionista, et perdràs molts nutrients per a la creació. Però si vius només de la part experimental i de l'intent de fer coses noves, et perdràs la perspectiva que allò que fas pertany a una tradició, que ha estat i que continua sent creativa.
Va créixer a la Sevilla del ‘flamenco blues'. Com encaixen grups com Pata Negra i Veneno en tot això que ens ha explicat?
Els meus pares eren molt amics del Kiko [Veneno] i recordo perfectament quan va dur Volando voy a Camarón. Vaig entendre que es podia tocar blues amb bulería sense la consciència d'estar fent fusió, sinó una música local i lliure allunyada de capricis estètics i plenament integrada en una xarxa de corrents que van passar per Andalusia i, per tant, tradicional. No he deixat mai de buscar aquell escalf i aquella llibertat...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.