Cultura

revistes

antònia carré

Volum d'homenatges

Els homenatges sempre són d'agrair, pel que tenen de reconeixement i de recordatori. I quan les persones homenatjades són de gran talla intel·lectual i humana, encara més. Aquesta és l'aposta del nou número de la revista Mot so razo, pensada per divulgar temes medievals amb rigor científic i dirigida amb solvència per Miriam Cabré, professora de la UdG. El número ha sabut trobar el punt en comú de les dues personalitats homenatjades, que són Martí de Riquer (1904-2013) i Modest Prats (1936-2014): l'estudi de l'edat mitjana des d'una perspectiva cultural àmplia.

L'homenatge al gran romanista Martí de Riquer té profunditat intel·lectual i emotiva. Un article signat per Carlos Alvar posa de costat dues facetes complementàries del mestre: la de professor i la d'estudiós. La dedicació apassionada amb què es va lliurar a totes dues han fet les delícies de diverses generacions d'alumnes i de lectors. Un altre article, signat per Isabel de Riquer, evoca la relació d'amistat i de profund respecte intel·lectual que hi va haver entre Martí de Riquer i Josep Romeu, que el 1950 van competir per una càtedra a la Universitat de Barcelona (que va guanyar Riquer) i que van ser membres tots dos de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (que Riquer va presidir durant molts anys). En aquells temps en què es fumava durant les reunions, Riquer i Romeu s'asseien de costat a les sessions de l'Acadèmia, cadascun amb la seva pipa, i compartien el cendrer!

L'homenatge a Modest Prats és un instructiu article de Francesc Feliu sobre els estudis que el lingüista i rector de Medinyà va dedicar a l'edat mitjana. Feliu ressalta la importància dels capítols de la Història de la llengua catalana (1982 i 1986) que es dediquen a aquesta època i la significació de la reivindicació que va fer Prats (1988) de la traducció catalana de la Comèdia de Dante, que el poeta de Vic Andreu Febrer va concloure el 1429. L'apartat d'homenatges de la revista es tanca amb un breu article de Lluís Cabré que glossa la figura de Josep Romeu i Figueras (1917-2004), com a professor de la UAB i com a editor de textos medievals i del segle XVI. Però el número no s'acaba aquí.

William D. Paden escriu sobre un personatge poc conegut, el metge reial Guillem d'Aragó, autor d'una obra tècnica i filosòfica en llatí que va viure a cavall entre els segles XIII i XIV i que fa una cosa excepcional: incloure cites trobadoresques, traduïdes al llatí, en un text filosòfic. A propòsit del projecte Corpus Biblicum Catalanicum, que ha començat a editar les traduccions bíbliques catalanes medievals, Pere Casanellas explica l'empremta que els traductors jueus van deixar a les traduccions catalanes i hebrees de la Bíblia empreses a la Corona d'Aragó. I, finalment, Alejandro Martínez Giralt presenta dades d'arxiu inèdites que li permeten dibuixar el retrat de Marquesa de Cabrera, una comtessa d'Empúries poc coneguda fins ara que sorgeix d'aquestes pàgines com una dona de gran rellevància. Fins ara coneixíem força bé el seu marit, el comte Ponç Hug V d'Empúries, que es va enfrontar a Jaume II i a qui es va obrir un procés l'any 1311, acusat entre d'altres coses de pràctiques sodomítiques, i del seu fill, Malgaulí, que també va lluitar contra la corona. Però tot això ja és una altra història.

mot so razo 13
Edita: Centre d'Estudis Trobadorescos de Castelló d'Empúries i Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona Pàgines: 109 Preu: 16,50 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.