Cultura

La riquesa de l'exili cultural català s'exposa a Agullana

Avui dissabte s'inaugura el nou espai d'exposició permanent habilitat a Agullana i dedicat a l'exili cultural del 39

La instal·lació serà un complement del Mume, centrant-se en l'aspecte cultural

“L'objectiu és donar a conèixer la riquesa de l'exili cultural català i la importància d'aquest llegat”, explica Enric Pujol, comissari de la instal·lació. Avui, dissabte, s'inaugura a Agullana un nou espai d'exposició permanent dedicat a l'exili del 1939. Concebut en col·laboració amb el Museu Memorial de la Jonquera (Mume), on es recullen més els aspectes social i polític de la retirada, la instal·lació d'Agullana se centra en l'aspecte cultural de l'exili. Agullana era el lloc idoni per fer-ho, ja que va ser un dels escenaris principals d'aquests fets amb la presència al municipi del mas Perxès, on es va reunir per últim cop el govern català i uns tres-cents intel·lectuals, fugint de l'avanç de les tropes franquistes abans de passar la frontera.

“L'exili cultural s'inicia el 1939, moment en què s'ha perdut la batalla de les armes, i durarà fins a la mort del dictador i el retorn de part dels exiliats”, diu Pujol. Durant tots aquests anys, els espais de resistència i d'expressió d'escriptors, artistes i pedagogs es trasllada a l'exili però segueixen ben vius: des dels pitjors escenaris possibles –els camps de concentració– fins als països d'acollida, on bona part d'aquests intel·lectuals, “la flor i nata del país”, es convertiran en referents.

Un llegat que cal valorar

Amb documents d'època, plafons explicatius i mitjans audiovisuals, l'exposició permanent d'Agullana recull aquest llegat per donar-ne una visió atractiva i assequible al gran públic. Tres filmacions fetes pel realitzador Gerard Bagué recullen l'opinió de diferents especialistes de la qüestió, testimoniatges, o una petita antologia de textos escollits dels autors més importants i il·lustrada per fotografies de Georges Bartoli i Sandra Genís. També s'hi fa un repàs dels artistes plàstics catalans que van recollir en la seva obra l'experiència de l'exili: J. Franch Clapers, J. Subirats, Josep Bartoli, Carles Fontserè, Josep Renau, Helio Gómez, entre altres. Pel que fa als documents i les il·lustracions exposats, provenen en part del fons del Mume i en part de donatius o col·laboracions, com és el cas de portades de llibres (editats a l'exili), i procedents de la Biblioteca del Port de la Selva. La instal·lació incorpora també la mirada sobre la retirada d'artistes actuals com Isabel Banal, Sandra Genís, Georges Bartoli, Alfred Mauve, Joan Barbarà i Miquel Duran. Finalment, l'exposició d'Agullana destaca també els principals escenaris de l'exili en el territori més proper: des del mas Perxés, el coll de Llí i fins als camps d'Argelers i Ribesaltes, a la Catalunya del Nord.

Espais de memòria

L'adequació dels 70 m² d'exposició (entre restauració de l'edifici i equipament interior) ha suposat un cost d'uns 110.000 euros, que s'han finançat entre l'ajuntament, subvencions de les administracions i fons europeus del Feder. Aquest nou espai dedicat a la memòria de la retirada s'incorpora ara a la xarxa d'itineraris i visites concertades que gestiona el Mume de la Jonquera amb finalitats pedagògiques. A banda d'aquestes visites concertades, l'espai d'Agullana estarà obert al públic els caps de setmana. Avui dissabte, coincidint amb la inauguració, l'exposició estarà oberta de les deu del matí a dos quarts de dues del migdia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.