Cultura

Montblanc debat la història de Catalunya tergiversada

Un Congrés aplega investigadors com Jordi Bilbeny, principal defensor de la tesi de l'origen català de Cristòfol Colom

Durant quatre dies es faran ponències, concerts i sessions de cinefòrum

Cristòfol Colom era català? Va salpar des de Palos de la Frontera o ho va fer des de Pals, al Baix Empordà? I el Quixot... s'ha ocultat que va ser escrit en català? Aquestes i moltes altres qüestions es debatran durant la segona edició de la Universitat Nova Història, que se celebra a l'antiga església de Sant Francesc de Montblanc (Conca de Barberà) des d'avui fins al 4 d'agost.

L'Institut Nova Història és qui impulsa aquests dies de reflexió sobre esdeveniments de la història de Catalunya que, segons assenyalen, han estat reescrits o amagats des de la historiografia oficial espanyola. La fundació aplega estudis per demostrar que hi ha hagut tergiversació de la història de Catalunya i dels antics regnes de la corona catalanoaragonesa per part de la corona castellana, que és la dominant a la monarquia hispànica. Per fer-ho, posen sobre la taula dades, documents i arguments que denuncien una voluntat de l'Estat d'ocultar i manipular fets amb l'objectiu d'esborrar l'aportació catalana en esdeveniments que han estat clau en la història.

El contingut del curs està estructurat en una desena de ponències que aniran a càrrec d'historiadors i investigadors de l'Institut Nova Història, com són Jordi Bilbeny, Àlex Sendra, Albert Fortuny, Pep Comajuncosa, Ivan Giménez, Pere Alzina, Joanjo Albinyana, Paolo Pellegrino, Pep Mayolas i Manel Capdevila. A més, hi haurà actes públics de difusió de les ponències, taules rodones, un concert de música medieval i sessions de cinefòrum.

L'escriptor Jordi Bilbeny lidera una de les línies d'investigació més conegudes de l'institut, consistent a demostrar la catalanitat de Colom i a aportar proves de la tergiversació històrica que s'ha fet al voltant de la descoberta d'Amèrica. En el Congrés de Montblanc, també presentarà el seu darrer llibre, La Sardana i la Religió de les Bruixes, que estableix l'origen de la sardana en ritus i celebracions precristianes que han perviscut malgrat la persecució a la qual s'han vist sotmeses.

La vinculació catalana del Quixot i Servet

La Universitat Nova Història també tractarà en les seves ponències altres línies d'investigació i àrees de treball que l'Institut Nova Història porta a terme. Entre aquestes, les que intentarien demostrar que diversos clàssics de la literatura espanyola, començant per El Quixot, que és atribuït a Joan Miquel Servent, van ser escrits en català, així com altres obres com La Celestina i El Lazarillo de Tormes. També volen demostrar la vinculació de personatges com Leonardo da Vinci i Miquel Servet amb Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.