Cultura

RODOLFO DEL HOYO

ESCRIPTOR

«Santa Coloma és en tots els meus llibres»

Acaba de publicar El capità Barruf i els caçafantasmes, el seu darrer llibre. Què hi podem trobar?
–«És un llibre d'humor, amb uns personatges molt esbojarrats. La història transcorre en unes illes on uns bruixots, uns fantasmes i uns estris màgics han anat a passar les vacances i a practicar surf. I això amb moltes aventures, enamoraments, viatges interplanetaris...»
–En què s'ha inspirat?
–«És una idea que em va donar la meva filla fa un temps i que va inspirar el primer llibre de la sèrie: La colla del fantasma Barruf. Un dia em va preguntar: ‘Per què no fas un conte d'uns barrets, que un es digui Barret Negre i l'altre Barret Marró, i que vagin a una platja a fer surf damunt d'una safata que es digui Safata Verda?' Jo li vaig dir: ‘Això no pot ser perquè les safates i els barrets són objectes i no pensen.' Però ella em va contestar: ‘Papa, estàs molt antiquat' (riu).»
–La responsable és, doncs, la seva filla!
–«Sí, responsable total i absoluta del llibre.»
–Quan es començarà a distribuir?
–«A la tardor. La idea és que es pugui distribuir aquests mesos i al Nadal es trobi a tot arreu.»
–Quines sensacions té amb aquest capità Barruf?
–«Bones! Espero que el llibre tingui èxit. L'altre està funcionant prou bé, ja va per la tercera edició i està a punt de sortir-ne una quarta. Cada any, em demanen molt fer xerrades sobre el llibre. Els nens que han llegit el primer l'estan esperant.»
–Ha publicat 14 llibres i nou són de narrativa infantil i juvenil. Els lectors joves són més agraïts?
–«En un moment donat, em va cridar fer un llibre sobre infants perquè jo tenia una filla molt petita. Després m'hi he enganxat. Ara tinc ganes d'escriure un llibre per a adults, però cada vegada que m'hi poso tinc gravada la mirada dels nens.»
–També ha tocat altres gèneres. Amb quin se sent més còmode?
–«Ara, en l'infantil i juvenil. Però en el moment que tiro endavant un projecte m'hi sento còmode, ja sigui un llibre de poemes, una novel·la... Escric el que vull en cada moment. Per sort, tinc una altra feina i no he de viure de la literatura.»
–Perquè això és una utopia.
–«Sí, som un país petit. Vendre 15.000 exemplars en català és un èxit, però en qualsevol altra llengua és una quantitat ridícula. El mercat és més petit i costa molt vendre a fora.»
–Vostè forma part de l'Associació Colomenca de Literatura (Acolite). Com està el món de les lletres colomenques?
–«Està molt bé. Contínuament surten escriptors nous. I els autors que estan funcionant publiquen de manera habitual. El que cal és que això es mantingui i la gent no marxi fora de la ciutat.»
–Portar la marca colomenca: afavoreix o perjudica?
–«Ens ha perjudicat una mica perquè quan a Barcelona, que és el cap i casal de Catalunya, es fa alguna activitat amb autors de la ciutat no compten amb nosaltres perquè no som de la ciutat. Però quan es fan propostes comarcals, tampoc, perquè ens consideren de Barcelona. De manera individual no passa, cadascú fa el seu camí i té el seu petit racó de reconeixement.»
–Quin paper ocupa Santa Coloma en les seves obres?
–«Un paper molt important. Excepte en un, Santa Coloma ha estat present en tots els meus treballs. És normal, és la meva vida, la meva gent. Per exemple, el vaixell del capità Barruf es diu Puig Castellar i l'escombra voladora, Laietània, en honor als ibers que van viure al poblat ibèric.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.