cultura
Ventura Pons
Director de cinema
“Estem vivint una gran pèrdua de la intimitat”
Ventura Pons està de triple celebració: fa un any va inaugurar els cinemes Texas, commemora trenta anys de la seva productora Els Films de la Rambla i –fidel a la seva cita anual– estrena la seva nova pel·lícula, El virus de la por, basada en l'obra de Josep Maria Miró El principi d'Arquímedes.
‘El principi d'Arquímedes' mostra com un monitor de natació es converteix en sospitós d'abusos per abraçar i fer un petó a un nen que té por de l'aigua. Què li va interessar?
Em va semblar una història molt bona, un tema molt contemporani. I, de fet, en el temps que he trigat a preparar la pel·lícula, l'obra ha anat triomfant pel món, ha estat una bomba, perquè el que explica és universal. L'altre dia un amic meu va plorar en acabar la projecció: em va explicar que havia estat assetjat per un alumne a les xarxes socials i que havia estat a punt de perdre la feina.
Fa pensar en ‘La calúmnia', de William Wyler, basada en l'obra de Lillian Hellman.
I també pot recordar Dubte, de John Patrick Shanley. Però l'enfocament que fa és molt actual. Quan faig una pel·lícula m'hi va la vida, m'interessa donar contingut als espectadors, si no ja poden anar a veure Fast & Furious 47.
Creu que vivim uns temps de sobreprotecció i paranoia?
Paranoia, sí, fins i tot jo en tinc. L'altre dia un nen em va somriure al metro i abans de tornar-li el somriure vaig mirar els seus pares, esperant la seva aprovació. Hem viscut un canvi social extraordinari i no sé com hi hem arribat. A El virus de la por, fins i tot els que coneixen el protagonista tenen dubtes; encara que sigui innocent ja se l'ha condemnat. Estem vivint una gran pèrdua de la intimitat.
De fet, un dels elements de què parlen l'obra i la pel·lícula són les xarxes socials.
Les xarxes poden ser una cosa fantàstica però també molt perillosa; es poden convertir en letals. Em preocupa molt la facilitat amb què es fan circular acusacions sense contrastar.
Tot i així, intenta entendre les raons de tots els personatges...
No és una pel·lícula de bons i dolents, entenc molt bé els personatges dels pares i la por que tenen. La por s'està ficant a les nostres pells.
Sempre va tenir clar que mantindria el repartiment del muntatge teatral?
No. Normalment he canviat el repartiment de les obres de teatre que he adaptat, però en aquest cas em va semblar que transmetien molta veritat.
Aquests dies se celebra el primer aniversari dels cinemes Texas.
Ens deien que estàvem bojos, però en aquest temps hem aconseguit 164.000 espectadors projectant en versió original subtitulada en català. Tinc un equip de lingüistes que tradueixen els subtítols, fem els pòsters en català... Hem volgut normalitzar l'idioma, i qui sembra acaba recollint.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.