Cultura

XXV anys de poemes a Alaquàs

QUARTA TORRE

Al meu poble —com a tots els que veneren una Mare de Déu— hi ha devoció a una de les moltes que es coneixen amb el genèric de «trobades». En aquest cas la Mare de Déu de l'Olivar, patrona de la vila, que naturalment compta amb la llegenda transmesa de pares a fills: «un bon llaurador topà, amb el punxó del forcat, baix d'una olivera, amb una campana i dins d'ella hi havia una imatge de Maria».

Han passat més de set segles i la devoció encara hi perdura. La imatge és venerada en un santuari i festejada. Per dur a terme els festejos es fa una clavaria que s'encarrega de realitzar tant els actes lúdics i populars com els religiosos i tradicionals.

En aquest darrer apartat hi ha un de ben especial. Es tracta que cada un dels clavaris tindrà a sa casa la imatge de la Patrona durant nou dies per fer-li la novena. Un seguit de càntics, oracions i pregàries que s'hi fan allà a la pròpia casa del clavari, sense la, necessària, presència de cap capellà i que en la majoria d'ocasions governen les dones. Dones que a més són les que amb més nombre assisteixen i participen de la celebració que durarà nou dies. En acabar-se l'acte devocional i abans d'anar-se'n els assistents, algunes persones, de manera espontània o preparada li declamen a la Verge bruna versos, elogis i frases laudatòries.

És ací on rau l'origen de la convocatòria poètica, ja que l'any 1990 els clavaris que es van presentar al rector de la parròquia per fer la festa l'any següent (1991), li proposaren a l'esmentat capellà (home de lletres com el que més) convocar un concurs líric amb doble objectiu; per un costat estimular la devoció a la Patrona de la localitat i per altre cantó fomentar l'escriptura i lectura de poemes a la Moreneta.

Així doncs, l'any 1991 va esdevenir la primera convocatòria que enguany ha festejat la XXVa edició.

La clavaria, com tothom sap, dura un any. Però aquests clavaris van continuar units amb la motivació de convocar cada any el Certamen de Poemes amb tot el que això suposa de treball i d'aconseguir recursos.

En passar uns anys, els deixaren la comesa a una colla de joves que amb la seua empenta i il·lusió li donaren una embranzida al concurs, obrint-lo així a nous àmbits i a més persones. Com per exemple afegint-hi la modalitat “B” dedicada a “ressaltar els valors humans i l'estima a la nostra terra”.

Així fins arribar a publicar aquest llibre de 177 pàgines que arreplega tots els poemes premiats tant de la modalitat “A” com de la modalitat “B”, també diversos escrits de personalitats i entitats vinculades amb l'origen o continuïtat del certamen, recull fotogràfic, els gojos a la Patrona i un seguit d'agraïments.

Val a dir que cada any s'han publicat tots els poemes que han participat en la pròpia convocatòria, o siga que hi ha —a banda del llibre del qual parlem— vint-i-quatre llibrets, atés que el primer any no se'n va fer.

A més, aquestes publicacions han estat, i estan, a l'abast de totes les persones interessades sense cap cost.

Cal fer esment que la vocació literària de la vila ve de ben enrere, encara que en cap altra ocasió haja tingut la continuïtat i favor del públic com la que comentem.

Parlem dels Jocs Florals de 1920 i dels premis literaris Vila d' Alaquàs que tingueren lloc en la dècada dels anys vuitanta amb cert prestigi.

Així doncs aquesta fita aconseguida suposa un corpus literari amb certa entitat superant el miler de poesies que, tot i el seu tarannà religiós, no deixa de suposar una valuosa aportació popular a l'ens social del poble.

Pel que fa a la vàlua de les composicions, hem de partir del fet que la majoria dels participants els mou més la devoció que no pas la lírica o presentació del text. Altra part de participants, diguem-ne que tant per tant, i en darrer lloc queden els qui —en quantitat més minsa— ho fan amb la clara intenció que allò que presenten tinga un digne posat literari. Participa gent de totes les nostres comarques, províncies i fins i tot d'ultramar.

Com que també hi ha una modalitat infantil, tenim el convenciment que el certamen és un viver de possibles lletraferits que així com qui no vol la cosa, ara provant aquest vers, després mirant que el metre siga correcte, van enviscant-se i entrant a poc a poc en el parany —deliciós!— de la creació literària en qualsevulla de les moltes possibilitats.

Així uns per devoció, altres per afició a la literatura, han aconseguit un quart de segle de poesia a Alaquàs!

Com diu un famós autor local: Ut pictura poesis.

pepferrerlletres.blogspot.com

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.