Cultura

El mag que enllustrava sabates

La Fundació Setba dedica una mostra a Fructuós Canonge, un personatge singular de la Barcelona vuitcentista

L'irrepetible Fructuós Canonge va fer el salt de la plaça Reial als millors teatres del món

Quan la família Majó va abordar la rehabilitació integral de l'immoble de la plaça Reial, 1, a la cantonada amb el carrer de Colom, per obrir-hi l'hotel DO, es va trobar un estrany objecte en un subterrani trist i lúgubre, cau de rates i de brutícia acumulada al llarg dels anys. Era una cadira d'enllustrador amb un perfum antic. Als peus de la trona hi havia la capsa dels estris i el petit escambell on s'asseia el seu amo. Intrigats, els Majó van començar a investigar a qui podia haver pertangut. I estirant dels fils de la memòria de la plaça, van descobrir la història d'un personatge barceloní molt singular. La història de Fructuós Canonge.

Fructuós Canonge va ser un enllustrador molt conegut i estimat de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. El va fer popular aquest ofici que va exercir reclòs en les voltes de la mítica plaça, davant l'antiga farmàcia d'El Globo, però també un talent que el va fer famós arreu: la màgia. El Gran Canonge o el Merlí espanyol, com se'l coneixia, va arribar a actuar en escenaris de tot Europa i Amèrica. El periple del mag enllustrador de la plaça Reial podria haver caigut en el pou de l'oblit si no s'haguessin produït una sèrie de casualitats però, sobretot, si no s'haguessin interessat per rescatar-lo alguns barcelonins durant aquests últims anys. Barcelonins que adoren la ciutat com Darío Olaortua, el president de la Fundació Setba, que ara ha decidit retre un homenatge a Fructuós Canonge amb una exposició al pis de l'entitat, a la plaça Reial, 10.

La butaca, els estris i el petit escambell que han recuperat amb tanta cura la família Majó –uns altres ho haurien llançat tot a la brossa, ells ho han tingut tot ben guardat en una casa de pagès del Lluçanès– llueixen en un lloc central de la mostra La màgia de la Reial, en la qual els visitants hi trobaran un doble estímul. D'una banda, un munt d'informació, amb fotografies imperdibles, sobre les aventures d'aquest homenot irrepetible. De l'altra, un recorregut fascinant per les obres de cinc artistes que han interpretat en clau contemporània el virtuosisme d'un prestidigitador pioner de la tradició catalana, el primer que va fer el salt del carrer als escenaris.

Fructuós Canonge va néixer el 1824 a Montbrió del Camp, però als set anys ja es va instal·lar a Barcelona per deixar enrere la misèria del poble. Va començar guanyant-se la vida d'enllustrador i aviat va conquerir el cor dels barcelonins pel seu bon humor i excentricitats. Els seus clients marxaven amb les sabates netes com un llum i amb algun truc de record. Un dels seus preferits era menjar-se el betum untat en una torrada de pa. Però també deixava tothom bocabadat trencant ous d'on sortien monedes d'or i fent aparèixer cigarretes de les orelles dels vianants.

Finalment, va debutar el 1858 al teatre dels Camps Elisis del passeig de Gràcia. Seria l'inici d'una trajectòria estel·lar. Canonge es va exhibir en els millors teatres del món i, inclús, va fer actuacions per la reialesa. Es diu que era un home d'ideologia republicana i que, davant dels monarques, feia passar el seu punt rebel. Quan va actuar per a la reina Isabel II va arribar tres hores tard. I a Amadeu de Savoia li va fer un joc de mans amb un pa per denunciar la gana que passaven les classes populars.

Sigui com sigui, tots el van omplir de títols i de reconeixements. Una de les dites de la Barcelona vuitcentista era “tens més medalles que en Canonge”. En un retrat que exposa Setba se'l veu, tot cofoi, amb el pit ple de peces de metall. Alguns mags contemporanis com el Màgic Andreu han tingut en qui emmirallar-se. Curiosament, el repertori de medalles de Canonge també s'han conservat. Les atresora amb un cert recel un vell col·leccionista.

No és només pels gestos irreverents amb l'status quo que sabem que el Gran Canonge estava compromès amb els més febles. Tot i els èxits que va anar recollint als escenaris, mai va tancar el seu negoci de la plaça Reial. Va deixar d'exercir-lo per formar nanos abandonats als carrers, als quals volia evitar que caiguessin en cercles de mala vida. Fructuós Canonge no va tenir fills, però alguns parents seus van seguir ocupant la seva cadira d'enllustrador, com ho prova una fotografia del 1956 de l'estudi Català-Roca. Va morir el 1890 i la premsa de l'època va fer grans cròniques del seu enterrament, el més multitudinari que recordava ningú.

Als primers anys del segle XXI la llegenda del Merlí català s'ha anat desempolsant gràcies en bona part a la feina de Josep Ollé, el mossèn de Montbrió del Camp, que el 2007 va publicar la seva biografia: Fructuós Canonge i Francesch, d'enllustrador a prestidigitador. El seu rastre pels carrers de Barcelona tampoc s'ha esfumat mai del tot. Els més curiosos s'hauran adonat de la presència d'una placa a tocar del bar Colón amb la inscripció “Limpiabotas Canonge”, que l'Ajuntament va protegir fa uns anys amb un metacrilat. I al carrer Pas de l'Ensenyança hi ha perviscut una pintura mural en la qual l'hàbil Fructuós apareix traient un conill del seu barret de copa.

Art i més art

L'exposició a la Fundació Setba, que es podrà visitar fins al 30 de gener, té altres al·licients. Un circuit per obres d'art contemporani que evoquen i invoquen l'univers de Fructuós Canonge, creades per Patricio Reig, Ramon Enrich, Isao Artigas, Carles Pujol... i l'artista que no pot faltar en cap moguda que té la màgia com a pretext: Joan Brossa.

Setba promou des de fa quatre anys un cicle d'exposicions, La memòria de la plaça, dedicades a diferents històries oblidades o ocultes de la plaça Reial. Mostres que, més enllà del pis que ocupa l'entitat, busquen la implicació dels diferents establiments de la plaça. Aquest any, la responsable de l'espai, Cristina Sampere, s'ha enginyat una sèrie de capses màgiques: catorze artistes vinculats a la fundació han intervingut capses de jocs de màgia. Les peces s'han repartit en catorze locals, de manera que tothom que ho vulgui en pot fer una ruta que comença a l'hotel DO i s'acaba al costat del racó on Fructuós Canonge enllustrava les sabates dels barcelonins. Tot rodó. I tot màgic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.