Cultura

Una nit al Liceu amb dues de les peces de l'arqueta

L'advocat Carles Mascort va detallar ahir el procés de recuperació de l'obra

Hi ha interioritats que no podrà revelar mai, però en el llarg procés de negociació per recuperar 19 de les 28 peces de l'arqueta de Banyoles que van ser robades el 12 de gener de 1980, l'advocat gironí Carles Mascort Yglesias va viure situacions dignes d'una novel·la d'espionatge que va detallar ahir en el seminari Crims i patrimoni, organitzat per l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a la Fontana d'Or.

Mascort es va incorporar a la negociació l'any 2005, quan les converses entre l'Estat espanyol i els Dinjens, el matrimoni holandès en poder del qual van ser descobertes les figuretes l'any 1997, després que se'n detectés dues a punt de sortir a subhasta a la casa Sotheby's de Londres, arribessin a un punt mort. Els propietaris, que Mascort es resisteix a qualificar de “col·leccionistes”, es van negar a continuar negociant amb cap organisme oficial, excepte el bisbat de Girona, que va acudir a l'advocat gironí perquè fes d'intermediari. “El bisbe Carles Soler em va signar uns poders que, menys per absoldre, servien per a quasi tot”, va recordar amb humor. El primer viatge a Maastricht –i en va arribar a fer 21– va ser el febrer del 2005 i acompanyat, per imposició de l'Estat (que aportava els diners a través d'un acord amb la CAM), d'una alta funcionària que va haver de presentar com la seva passant per no aixecar les suspicàcies dels venedors. De fet, els Dinjens eren tan susceptibles, que cada vegada que es reunien a l'hotel Emperador, el lloc escollit com a “teatre d'operacions”, ja l'espiaven des de l'estació, li confiscaven el mòbil, l'acompanyaven al lavabo i fins i tot li registraven l'habitació de l'hotel per assegurar-se que viatjava sol. Finalment, el maig del 2005, en una trobada que preveia rutinària, el matrimoni va sorprendre Mascort posant-li damunt la taula, “a canvi de res”, les figuretes de sant Francesc i sant Jaume com a “prova de bona voluntat”. Va ser un moment excitant, però no va sonar cap música d'orquestra: la realitat és que, per esquivar les directives europees que restringien el trànsit d'obres d'art, va haver de travessar tot Bèlgica i França amb cotxe, i no va parar fins a Lió, on va fer nit en un motel amb les figuretes amagades amb ell dins el llit, per por que les hi robessin. Quan va arribar a Girona amb les peces, el bisbe va demanar-li que les guardés fins dilluns, perquè era divendres, de manera que Mascort, que tenia entrades per al Liceu aquell cap de setmana, se les va endur embutxacades cap a l'òpera. Mascort assegura que va arribar a un acord molt favorable, “pel 55% del pressupost previst”, per recuperar les peces robades, i confia que les 7 que encara falten apareixeran algun dia: “Ara hi tinc un interès personal.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a