Cultura

El “Tio Canya” reviscola

Diversos representants de la societat civil valenciana fan una crida a la celebració i a la declaració de 2016 com a Any Tio Canya

Reivindiquen la vigència quaranta anys després de la cançó d'Al Tall, convertida en una de les icones més estimades pel valencianisme

“Tio Canya”, la popular cançó d'Al Tall que glosa en clau reivindicativa les actituds lingüístiques de quatre generacions de valencians, compleix enguany quaranta anys i, aprofitant l'efemèride, diversos representants de la societat civil valenciana han proposat la declaració de 2016 com a Any Tio Canya.

La convocatòria s'ha fet pública este dilluns 15 de febrer en un acte a la Nau, Centre Cultural de la Universitat de València, en el qual ha participat una bona representació de les entitats convocants: la Falla Arrancapins, impulsora del projecte, Escola Valenciana, el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor (COM), Acció Cultural del País Valencià, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet, l'Associació d'escriptors en llengua catalana-PV, la Mostra Viva del Mediterrani, Valencians pel Canvi, la Plataforma per la Llengua al País Valencià, l'Associació Ciutadania i Comunicació l'Assemblea de Veïns de Benimaclet, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l'Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc o la revista Caramella.

La crida emesa pels promotors de la iniciativa convida a “institucions, entitats culturals, socials, polítiques, musicals, docents, festeres, etc.” que facen seua la proposta i que, “arreu del país, s'organitzen activitats amb el Tio Canya i el seu significat com a motiu”.

En este sentit, ja s'han començat a anunciar les primeres activitats que tindran el Tio Canya com a protagonista: la Falla Arrancapins li dedicarà la seua falla d'enguany i en publicarà un llibret monogràfic. Igualment, està començant a organitzar-se un gran concert-homenatge.

Vigència

“Tio Canya” és una cançó escrita per Vicent Torrent i inclosa al segon disc d'Al Tall, Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976). La cançó explica l'evolució del valencià al llarg del segle XX, els entrebancs administratius amb què han de bregar els seus usuaris, el llarg procés de minorització a què s'ha sotmés la llengua durant dècades, les renúncies lingüístiques de la burgesia urbana i, finalment, l'esperança posada en l'escola com a principal institució capaç de revertir la situació.

Els promotors consideren que tot el que exposa i denuncia la cançó continua vigent i que “celebrar l'any Tio Canya implica no només fer justícia amb una de les icones més estimades pel valencianisme sinó també, d'una banda, reconéixer tota la feina feta durant les darreres dècades per la societat civil en l'àmbit de la normalització lingüística i, de l'altra, retre un merescut homenatge a la trajectòria d'Al Tall i la seua inestimable aportació en la repopularització del cançoner valencià de tradició oral”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.