Vibrant, sorprenent

“Regnano i sensi, e la ragione è morta”, va escriure Petrarca al Sonet CLXXVI. Regnen els sentits, i la raó ha mort. Petrarca ho va escriure a la meitat del segle XIV. Dos segles després, en època renaixentista, va compondre's la pavana anònima La morte della ragione, títol amb el qual Il Giardino Armonico, liderat pel flautista Giovanni Antonini, ha reunit una diversitat de peces dels segles XV, XVI i XVII (danses, madrigals, motets i fins tarantelle) que, interpretades en versió instrumental, apunten una evolució amb la qual la música va anar-se decantant cap a l'expressió dels afectes per provocar sensacions i emocions. Amb l'esmentada pavana s'enceta el programa, que dilluns va arribar a Torroella de Montgrí en un concert vibrant i sorprenent que marca un moment culminant de la 36a edició del festival.

Si la música renaixentista i fins barroca està tan poc escrita que se n'ha d'imaginar l'ornamentació, un concert com el d'Il Giardino Armonico apunta també l'evolució o el canvi de criteri amb què, com exemplifica aquesta mateixa formació, s'aborden parcialment les peces del període: la idea de restituir l'atmosfera sonora original, de la qual s'ha considerat que recupera peces per al museu, sembla substituir-se per una concepció o una actitud contemporània en les improvisacions. És així que les capes de temps se superposen i, durant aquest concert d'Il Giardino Armonico, era possible tenir la sensació que s'assistia a una improvisació jazzística amb un cornetto, que les flautes feien entendre d'on prové la música de Nicola Piovani o que s'hi insinuava el minimalisme.

Sorprenent, rar, emocionant. I, en fi, el gust per les emocions és molt contemporani.