Unes 11.000 persones a Catalunya tenen prohibida l'entrada a establiments de joc

Al Camp de Tarragona, 44 ciutadans van sol·licitar que se'ls restringeixi l'accés a aquests locals el 2008, i 12 aquest any

Una relació sense mesura amb els jocs d'atzar pot generar greus problemes a les persones jugadores i al seu entorn familiar i social. Una de les eines de què disposen els ciutadans que pateixen addicció per reconvertir la seva situació és mitjançant la seva inclusió al registre de persones que tenen prohibit l'accés als establiments de joc de la direcció general de Joc i Espectacles, dependent del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat. En concret, es tracta d'una base de dades que és única per a tot Catalunya, i en què figuren tots aquells ciutadans que no poden accedir a casinos, sales de bingo i salons de joc per tres motius diferents: perquè s'han autoprohibit l'entrada a petició pròpia, per resolució judicial o bé a causa d'una sanció administrativa.

Amb el temps, el nombre de registrats en aquesta base de dades ha anat creixent. Així, per exemple, si bé durant l'any 2003 van ser un total de 3.291 els catalans que van tenir denegada l'entrada a establiments d'aquest tipus, el 31 de desembre del 2008 les persones que constaven inscrites ja eren 10.958. Segons detalla la directora dels Serveis Territorials d'Interior al Camp de Tarragona, Hortènsia Grau, dels 10.958 ciutadans registrats, 7.289 són homes i 3.669 són dones. En una anàlisi més a fons, en els dos sexes, el que sí que coincideix és la franja d'edat en què hi ha més persones apuntades, la qual correspon a la compresa entre els 50 i els 59 anys. En canvi, el col·lectiu jove és un dels més minoritaris, ja que tan sols hi apareixen 270 nois i noies de 20 a 29 anys.

Dues autoprohibicions

Al Camp, aquelles persones que es vulguin inscriure al registre es poden adreçar a les dependències dels serveis territorials de Tarragona, situades al carrer Comte de Rius. Aquí, es prenen les dades dels afectats informàticament, de tal manera que ja entren de manera directa a la base de dades. Se'ls dóna, a més, tot un seguit de consells que els ajudin a aconseguir un joc sense riscos, és a dir, que es practiqui des de l'àmbit de l'oci i sota uns límits assumibles. La cap de servei territorial de Joc i Espectacles, Anna Oliach, declara que al llarg de l'any passat es van inscriure un total de 44 persones al registre des de la seu dels serveis territorials del Camp de Tarragona, i que des de començament d'any tenen comptabilitzats 12 nous ciutadans apuntats.

D'entre les persones que es decideixen a realitzar aquest tràmit, Grau i Oliach especifiquen que hi ha dos tipus d'autoprohibicions. Per una banda, hi ha la que sol·licita el ciutadà de manera voluntària; i de l'altra, la que demana la persona interessada també a petició pròpia, però amb l'afegit que la seva petició està reforçada per una persona major d'edat que l'acompanya, i que és designat pel mateix malalt.

A Tarragona, Anna Oliach manifesta que han detectat que el fet que els demandants vagin amb una altra persona que els faci de tutor «és molt més efectiu». Això s'explica perquè, durant un període mínim d'un any i un màxim de cinc –segons ho estableixi el sol·licitant– no podrà cancel·lar la seva inscripció i, per tant, en el cas de les autoprohibicions reforçades, la cancel·lació s'ha de demanar de manera conjunta amb la persona que va subscriure la prohibició. «Hi ha ciutadans que vénen amb un familiar o amb un amic; tot i que, principalment, detectem força gent que ve acompanyada de la parella. Això els va bé perquè, passat un any, potser els afectats es volen donar de baixa del registre, i l'acompanyant els fa reflexionar perquè encara no ho facin i no tornin a recaure», afegeix Oliach. A banda, després de molts anys d'experiència, la cap del servei territorial de Joc i Espectacles argumenta que el que també ha notat és que hi ha èpoques de l'any en què hi ha un repunt d'aquest nombre de casos: «Normalment n'hi ha més a l'estiu, quan hem observat que hi ha més gent que juga en màquines recreatives.»

Xarxes de suport

Com totes les patologies, la directora dels serveis territorials d'Interior al Camp de Tarragona, Hortènsia Grau, comenta que és molt important que hi hagi grups d'ajuda mútua per superar l'addicció. «Aquest suport sobretot és bàsic que també es creï entre els nouvinguts, ja que quan arriben aquí normalment tenen menys persones del seu entorn pròxim que els puguin servir de suport».

A part d'aquesta ajuda, però, Grau i Oliach són conscients que si bé el registre és efectiu per garantir que les persones que pateixen ludopatia no accedeixen a un tipus determinats de sales de joc, sí que és cert que no poden controlar si una persona entra en un bar a jugar amb màquines recreatives. En aquest sentit, consideren que, mentre el ciutadà afectat està inscrit al registre, també s'hauria d'estudiar alguna mesura per tal de restringir que poguessin jugar a les màquines fent que s'hi hagués d'entrar, per exemple, amb una paraula clau.

Enquesta per saber si se sap mantenir el joc sota control

El Departament d'Interior, en col·laboració amb la indústria del joc, promou el Programa de Joc Responsable. Es vol que aquest pla arribi al màxim possible de persones, i per fer-ne difusió, per exemple, està previst que 30 de juny se'n faci un acte de presentació a Tarragona i que, posteriorment, es vagi donant a conèixer pel territori. Entre les mesures del pla hi ha un qüestionari de deu preguntes, amb el qual una persona pot valorar si per a ella el joc és només un esbarjo. Entre aquestes qüestions hi ha si es pensa constantment a jugar o si s'ha faltat a les obligacions diàries pel joc.

Centres sanitaris públics que tracten trastorns del joc

La família i les amistats dels ciutadans amb problemes relacionats amb ludopatia poden acudir a una persona especialista en salut mental que els assessori; i al registre de la direcció general de Joc i Espectacles trobaran informació sobre els centres de la xarxa sanitària pública que tracten les persones afectades. També poden trucar al telèfon Sanitat Respon 24 hores (902 11 14 44) o adreçar-se al seu centre d'assistència primària de referència. Amb tot, des de la Generalitat es recorda que possiblement les persones ludòpates no reconeguin en un principi el seu problema i que, per tant, necessiten comprensió i tolerància, ja que els canvis per curar-se impliquen temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.