[D]
1
Tarragona - 15 juny 2009 2.00 h

Els ludòpates arriben al consultori quan l'addicció ja té conseqüències importants

Tot i que la prevalença estimada del jugador patològic és de l'1,5%, no arriben a l'1% els qui acudeixen al metge

- Tarragona

Si bé el joc ha de ser una forma d'oci i plaer, el joc patològic crea angoixa i patiment ja que s'experimenta la necessitat de satisfer immediatament el desig de jugar però després tenen ansietat per tornar a jugar. I és que els ludòpates (el 87% són homes d'entre 20 i 50 anys) tenen «dificultat per controlar l'impuls d'anar a jugar», explica Casaus. És una malaltia que afecta l'1,5% de la població, una prevalença estimada «molt elevada», a la qual cal afegir que el 2,5% tenen problemes amb el joc. Aquestes xifres, en canvi, són inferiors a l'1% que arriben al tractament habitual en addiccions.

La detecció.

La mateixa responsable de l'àrea comunitària de l'Institut Pere Mata enumera els quatre punts que identifiquen la ludopatia: «La pèrdua de control, una preocupació excessiva pel joc i per l'obtenció de diners per jugar, un pensament irracional que impedeix inhibir l'impuls de jugar i el fet que les conductes es mantenen malgrat que hi hagi conseqüències negatives.»

Les conseqüències.

Les conseqüències són materials (econòmiques) però també personals, i tenen un impacte important en la família, ja que es produeix un canvi de conducta en el jugador, que té ansietat, irritabilitat i malestar. A més, en molts casos la ludopatia no es dóna sola, sinó que va acompanyada d'altres trastorns o addiccions. El més freqüent, detalla Casaus, és que vagi acompanyada d'alcoholisme, però també de depressió i ansietat, que poden ser una conseqüència de l'addicció o bé ja eren presents abans. No obstant això, com succeeix amb els trastorns l'origen no es coneix amb profunditat, sinó que hi ha factors que hi predisposen, com ara el genètic, el biològic i el biogràfic, i factors que precipiten el trastorn o l'addicció, com ara les circumstàncies en què es troba la persona.

El tractament.

En tots els casos, la intervenció és psicològica i se sotmeten a psicoteràpia tant individual com de grup. Sovint, quan les persones amb ludopatia acudeixen a la unitat de l'Institut Pere Mata, «ja tenen el desig de controlar-ho, però no poden». A més, també fan «sensibilització i suport a la família», que sovint detecta el problema quan les conseqüències (per a l'afectat i per a la família) ja són importants i, a més, «els costa d'entendre» el familiar. A vegades, però, el tractament és més mèdic, quan hi ha símptomes associats, com ara la depressió i l'ansietat.

«La rehabilitació és possible», assegura Casaus, però com totes les conductes addictives «el risc de recaiguda és alt». Per això, professionals i pacient pacten mesures, com ara el fet d'inscriure's en el registre que els prohibeix l'entrada a les sales de joc, o també s'acorda amb la família que l'afectat tingui un accés restringit als diners, per exemple.

Tot i que el programa d'atenció especialitzada a les ludopaties ja fa més de deu anys que funciona a l'Institut Pere Mata, va ser l'any 2006 quan el Departament de Salut va crear un programa de referència per a tots els territoris, ja que fins aleshores l'addicció al joc «era un problema que quedava fora de la xarxa de salut mental perquè era una addicció, però també fora de la xarxa d'atenció a les drogodependències perquè no era tòxica», apunta Casaus.

LES DADES

Estudi epidemiològic de prevalença del joc patològic en la població adulta de Catalunya
El 90,2% de la població participa en diverses activitats de joc i amb diferents intensitats
El 30% juga mensualment o més sovint
El 2% es considera jugador de risc
El 0,5% és jugador problemàtic
Una bona part comencen a jugar abans dels 18 anys
Els homes juguen més que les dones i tenen la conducta més greu
Pilar Casaus
directora mèdica de l'àrea comunitària de l'IPM
«Les xifres dels estudis no es corresponen amb les persones tractades, perquè no totes arriben al consultori»

El joc com a fugida

L'estudi epidemiològic de prevalença del joc patològic en la població adulta de Catalunya encarregat per la Generalitat determina que al país unes 116.000 persones (el 2% de la població) són jugadors de risc, mentre que el 0,7% són jugadors problemàtics o patològics. El perfil d'aquests últims correspon a homes joves, d'entre 18 i 34 anys, que van iniciar-se en el joc abans dels 18 anys i que van jugar per primera vegada a les màquines recreatives i en partides privades. Per això, proporcionalment, la població més afectada té entre 18 i 34 anys. No obstant això, el perfil mitjà dels qui participen freqüentment en els jocs d'atzar correspon a homes de 35 a 54 anys, casats, amb estudis secundaris, que treballen a temps complet i de nivell socioeconòmic baix. Aquests es decanten per les loteries i travesses.Hi ha diferències entre els jugadors, sobretot pel que fa a la motivació que els mou a jugar. Els patològics juguen per fugir dels problemes i perquè constitueix un repte. Una altra conclusió de l'estudi és que els problemes de salut mental augmenten segons la gravetat de la conducta de joc. A més, s'ha observat que els jugadors de risc, problemàtics i patològics fan un consum més elevat de substàncies que la població general, especialment pel que fa al consum de tabac.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides