Unnim, la peça clau del trencaclosques financer
La licitació pel grup del Vallès conclou dilluns que ve, i els interessats ja hauran de presentar ofertes vinculants
Bona part del futur en solitari de Bankia suposaria adquirir l'entitat catalana
Si Rato fracassa, estarà més a prop d'acabar en mans de La Caixa
El resultat de la subhasta d'Unnim marcarà el disseny del mapa bancari que sorgirà del procés de sanejament del sector impulsat per l'executiu de Mariano Rajoy. El termini per la presentació d'ofertes en ferm per l'entitat vallesana conclou dilluns que ve, i un cop estudiades les diverses opcions, el Banc d'Espanya procedirà a la seva adjudicació en un termini no superior a les dues setmanes. Fonts del sector apunten que Bankia i BBVA són els grups més interessats, encara que també aposten pel grup català Banco Santander, Popular i Ibercaja.
Les motivacions dels diversos grups per fer-se amb Unnim són diferents. BBVA, Popular i Santander busquen créixer en el mercat català, mentre que Ibercaja necessita fer un pas endavant per guanyar dimensió de cara a augmentar el seu poder negociador en altres processos de fusions que haurà d'afrontar a curt termini. Per a Bankia, finalment, l'adjudicació d'Unnim pot arribar a ser fonamental per continuar el seu projecte en solitari. El banc presidit per Rodrigo Rato busca accedir als avantatges que el decret de sanejament aprovat per l'executiu estatal reserva per a les entitats que en els mesos vinents afrontin fusions.
Aquest decret obliga Bankia a afrontar provisions i requeriments de capital extres per 5.070 milions d'euros abans del 31 de desembre. D'aquesta quantitat, 1.139 milions d'euros ja han estat dotats en l'exercici del 2011 i, per tant, al grup li resten 3.931 milions de les provisions extres que exigeix el govern estatal per netejar totalment el balanç dels bancs dels devaluats actius immobiliaris. Cal dir que, a banda d'aquesta partida de 1.139 milions, Bankia ja va realitzar provisions ordinàries per 2.553 milions en l'exercici 2011, una xifra que podria repetir el 2012. “Sembla difícil que Bankia pugui complir amb aquestes exigències sense entrar en pèrdues el 2012, tenint en compte que va guanyar 309 milions l'any passat”, diuen fonts financeres.
Un as sota la màniga
I aquí és on apareix Unnim, l'as sota la màniga que es guarda Rato. Una fusió amb el grup català permetria a Bankia tirar endavant el seu sanejament en dos exercicis, és a dir, durant aquest 2012 i el 2013, un avantatge que el reial decret aprovat el 3 de febrer passat reserva per als grups que impulsin absorcions. A més, aquest allargament beneficiaria el procés de bescanvi de fins a 6.300 milions d'euros que Bankia té en emissions de preferents i deute subordinat en altres instruments –com ara bons convertibles en accions– que computessin com a capital i reforcessin els seus balanços. Rato sap que difícilment Bankia podrà tirar endavant una fusió amb cap entitat que no sigui la subhastada Unnim, però hi ha un problema polític de fons.
Encara que el Banc d'Espanya reconeix la possibilitat que les entitats que han rebut ajudes públiques del FROB puguin liderar fusions en aquesta nova onada de concentracions, des del Ministeri d'Economia que dirigeix Luis de Guindos es té cautela en aquest punt i, especialment, en relació amb Bankia, ja que no s'entén que una entitat que al novembre va deixar caure el Banc de València licita ara per una altra de nacionalitzada com és Unnim, que també té problemes. “Al final –sostenen les mateixes fonts–, la solució que es busqui per a Bankia acabarà sent política.” I no només perquè està en joc el futur del nou gegant sorgit de la unió de Caja Madrid i Bancaja, sinó del conjunt del sistema financer espanyol. Un suposat veto a la fusió Bankia-Unnim du implícit un altre camí per a una Bankia que és difícil que compleixi en solitari amb els nivells de solvència exigit. Una fusió amb Caixa Bank? Difícil saber-ho ara mateix, però aquesta opció serà més factible si, finalment, Unnim esquiva una Bankia amb urgències.