cultura

‘Reggae' sense ‘rastes'

El gironí Sarmiento publica el seu primer disc, ‘El caminante', una aposta per la música jamaicana que fuig dels tòpics i presenta temes carregats de missatge

“Vaig començar molt radical, i el disc s'havia de dir inicialment ‹Humanofòbia›”, diu Sarmiento
En el disc, hi col·laboren Rodrigo Mercado, el fill de Rosendo,
i Hermano L

“Ni sóc rastafari, ni fumo porros, ni porto rastes”, diu el cantant gironí Ivan Carrasco, conegut com Sarmiento, que acaba de publicar el seu primer disc, El caminante, un treball autoeditat que, més enllà dels tòpics, fa una molt personal aportació al reggae i a la música jamaicana en general, amb una quinzena de temes farcits de missatge. El de Sarmiento és un missatge crític, però també optimista. No sempre ha estat així: “Vaig començar molt radical, i el disc s'havia de dir inicialment Humanofòbia”, explica el cantant. “Però finalment vaig decidir transmetre coses més positives, perquè la gent no sortís directament al carrer a cremar cotxes [riu]”, explica aquest vocalista de llarga trajectòria que, entre altres projectes i col·laboracions, ha estat vinculat a Geronación i a Urban, dos referents destacats del hip-hop gironí, amb els quals va treballar, respectivament, en els discos Teatro i 33.

“Fa cinc anys que vaig començar a treballar en aquest disc”, explica Sarmiento. Ha estat un procés llarg i difícil: primer, el va enregistrar en un estudi de Madrid, però un problema tècnic va provocar que tot aquell material desaparegués. Només en va quedar una cançó, que sí que surt en el disc, Náufragos del tiempo, en la qual col·labora Rodrigo Mercado, el fill de Rosendo conegut per les seves passions jamaicanes, que ha demostrat en grups com ara Ganyahmun.

Posteriorment, el disc es va tornar a gravar als estudis 3R de Girona. El caminante ha estat gravat, mesclat i masteritzat per Gee Music, i el principal productor del disc ha estat el músic saragossà Johann, de la banda Jahsta, que és el responsable de gairebé el 70% de la música d'El caminante. En la part sonora, també hi han fet contribucions Chino Arcadio (La Puta Opepé), Gee Music, els mallorquins Greenpoint Reggae Band, el suec Karl, el peruà Rafo, el malagueny Worm i Kasy One. Tots els textos de les cançons de Sarmiento, que en el disc té diversos convidats com ara Hermano L (No hay escape), el grup peruà Clan Urbano (Conmigo no) i altres col·legues com ara Urban i Apre, exmembres de Geronación, i Jota d'Akemarropa.

Sarmiento, la banda

En directe, Sarmiento es converteix en una sòlida banda de set músics que, a més de la veu principal, inclou les vocalistes Mònica Martín i Xènia Fuertes, el bateria i percussionista Toni Garcés, el baixista Aleix Pagès, el teclista Marcelo Masciadri i el guitarrista Aleix Pujol. En els directes de Sarmiento, el reggae conviu amb l'ska i altres sonoritats jamaicanes, amb alguna pinzellada més llatina. Sarmiento va experimentant i provant coses, i en aquest disc també inclou un tema en català, On són, una crida perquè la gent no s'adormi i reaccioni davant de qualsevol injustícia. També va compondre, amb tota la urgència que requeria la protesta, un tema (A què jugueu?) per als conductors d'ambulàncies en lluita contra les retallades, difós per internet. Sarmiento té diversos videoclips, dels temes Recuerdos, Algo, Conmigo no –filmat al Perú– i No hay escape, realitzat per Playback Producciones.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a