“Txèkhov era un futbolista per a les noies de diversió”

És clar. Els artistes (siguem actors, poetes, pintors o fotògrafs) tenim la nostra vida i la que ens inventem a escena. El mateix Robert Capa va falsejar la foto del milicià que rebia un tret a la Guerra Civil espanyola.

Des del 1970 fins al 1995 hi va haver el gran boom del cabaret a Barcelona. Normalment, es feien dues sessions a la matinada. Quan podíem, ens trobàvem al Bar Español, fins que tancaven. Després anàvem a l'Arnau. I, encara més tard, a bars com ara el Leonés, al qual s'entrava picant a la persiana i identificant-te. Allà hi havia de tot: de transvestits a agents de la Guàrdia Urbana. Era una bohèmia que ja no existeix.

Els caps de setmana, venien parelles i sí que hi havia més atenció. Era entre setmana que t'escoltaven el primer dia, però després ja no et feien cas. Miguel Gila deia que feia el monòleg sense atendre el públic: Aplicava allò de la quarta paret. Ens contractaven perquè guanyaven diners a cabassos. Hi havia cues per entrar. Cal tenir en compte que llavors només hi havia dues cadenes de televisió, i ara n'hi ha 26!

És que era molt important tenir de cara les noies. Un cop, José Luis Moreno va venir a Barcelona i les va fer callar. S'hi havia d'estar quinze dies, i al tercer ja marxava.

Jo parlo de Wilde, Kierkegaard, Txèkhov. Primer les noies es pensaven que era el central del Liverpool, però et preguntaven.Mihura deia que l'humor ha de fer pensar; si, a més, feia riure, ja era el súmmum!

Vaig debutar com a actor a l'Uruguai el 1962 en un espectacle infantil. Aquí vaig venir d'actor. El 1974, a Barcelona, estàvem actuant al Teatro Calderón. La meva dona era molt guapa i el gerent del cabaret Mr. Dollar, que ens va venir a veure, la va contractar com a balladora de striptease. Si acabàvem el contracte el 31 d'agost, l'1 de setembre ja començava els assajos. Durant una època jo estava a l'atur i l'anava a buscar en cotxe. Un dia que trigava a sortir, vaig anar a buscar-la i em vaig retrobar amb el gerent, que va fer baixar l'amo. Ell em va demanar que expliqués acudits entre els números. Em va passar un llibre d'acudits de marietes i sotanes. Jo li vaig proposar fer un gag a partir d'un acudit uruguaià, en què compartia escena amb la meva dona. Va ser un èxit. D'aquells dos minuts vaig passar als trenta, en sis mesos. Quan la meva dona es va quedar embarassada, ja vaig anar sol pel món. Vaig fer història pels cabarets fins al 1994, que vaig tornar als teatres amb aquestes xerrades amb el públic.

Sí, és cert. Va tenir la gran virtut de gravar un casset i vendre'l a les benzineres. Però Eugenio sempre deia que era un contaacudits, no un humorista. El 1977, només érem Gila, Capri i jo de monologuista. A partir del 1978, es van integrar Javier de Campos i Pavlovsky i, el 1982, Pepe Rubianes va tornar de Cuba convertit en monologuista. Vam estar vint anys sent aquest petit planter.

Tant l'esquerra com la dreta tenen ànsia de poder. Però mentre l'esquerra és més tolerant, més curosa, la dreta no té escrúpols. Rajoy, fins al dia de les eleccions, blasmava les retallades de Zapatero i deia que no apujaria impostos. Ha continuat fent retallades, plantejant una reforma laboral i apujant impostos. M'empipa molt el discurs que el públic és intel·ligent. La gent és estúpida quan vota un cop i un altre els corruptes a València.

Només són plenament feliços els estúpids.