Teoria del genocidi

L'Institut d'Estudis Ilerdencs ocupa l'edifici de l'antic hospital de Santa Maria: un fabulós palauet gòtic al centre de Lleida. El seu pati interior, les escales de pedra i el recolliment de la biblioteca de l'Institut són un oasi de lentitud, història i saviesa enmig del carrer Major de Lleida. Aquest dilluns, la calma espiritual d'aquest edifici venerable es va veure sobtada per una paraula: genocidi.

La va pronunciar dilluns l'escriptor Josep Maria Prim en la presentació del llibre Contra la Franja. Genocidi n'és la tesi principal. Josep Maria Prim, home fi i irònic però també, quan toca, de verb contundent i provocador, sosté que a la Franja de Ponent s'està produint un genocidi de llibre. “N'hi ha que s'enfaden quan ho dic, però la definició exacta de genocidi, la que va fer el polonès Raphael Lemkin el 1944 i que va adoptar l'ONU, descriu el que està passant a la Franja: la destrucció sistemàtica d'una comunitat nacional, cultural i lingüística.” “No cal l'eliminació física dels membres d'una comunitat per perpetrar un genocidi i destruir un poble, una llengua, un sentiment nacional”, aclareix. Segons Prim, l'esquarterament del bisbat de Lleida, origen del litigi de l'art sacre, ha estat un dels darrers episodis d'aïllar i extingir les relacions lingüístiques i culturals entre la Franja i Catalunya. Apunta als interessos de l'Opus Dei per convertir Barbastre en un bisbat gran i viable com un dels motius més probables, però apunta també als mateixos catalans, sovint allunyats i cansats dels litigis de frontera, no només de patrimoni artístic sinó de llengua i d'identitat nacional.

Les paraules de Prim les va escoltar un públic generós. Els assistents van arribar fins als darrers bancs de la sala d'actes de l'Institut, cosa estranya perquè a Lleida costa que una presentació editorial, per valuosa que sigui, reuneixi més gent que la família estricta i els que hi són per algun compromís inexcusable. Però el cas és que, a Lleida, la Franja de Ponent interessa. No només per les 113 obres d'art sacre que des de fa més d'una dècada es disputen Lleida i Aragó, que també. Els envits contra el català, l'aigua i les infraestructures, l'ensenyament i la sanitat fan que Lleida mantingui una capitalitat real, no pas oficial, sobre unes comarques que, malgrat fronteres administratives, sempre han mirat cap a Lleida més que a Saragossa.

El llibre l'ha editat Pagès Editors. No és el primer llibre de trinxera que l'editorial lleidatana ha publicat sobre el litigi de la Franja. El seu president, Lluís Pagès, no es va voler perdre dilluns la presentació i es va presentar a l'Institut d'Estudis Ilerdencs acabat d'arribar de Mèxic, on està obrint nous mercats en castellà a través de l'Editorial Milenio, com ho faria en francès o en mandarí si en tingués l'oportunitat. No deixa de ser tot un símbol de l'obstinada però gens genocida voluntat de supervivència dels catalans: defensar en la trinxera la cultura pròpia i fomentar-ne d'altres allà a on les demanen.