«The hysterical one»

“Mourinho és una xacra per al futbol.” Aquestes paraules les va pronunciar Carles Vilarrubí, vicepresident del Barça, després d'aquell partit en què José Mourinho va ficar el dit a l'ull de Tito Vilanova. Passats uns mesos, es podria defensar que alguns dels comportaments del tècnic acaben sent una xacra fins i tot per al mateix Real Madrid. El que un dia es va autobatejar com “the special one”, també podria rebre el nom de the hysterical one. Amb ell, l'equip blanc mostra un joc contundent i molt regular des del punt de vista dels resultats, però en moments clau perd els papers i això es trasllada a la gespa i contagia els jugadors. Sol passar sobretot contra el Barça. En les semifinals de l'última Champions, en la supercopa d'Espanya de l'estiu, en la copa d'aquesta temporada... El partit a Vila-real n'és un altre exemple. Després del gol de Senna, Paradas Romero es va veure obligat a expulsar Mourinho per protestar –també el va insultar, com demostren les imatges– i només dos minuts després Sergio Ramos va cometre una d'aquelles faltes a destemps que valen una vermella i que, segons com, també poden valer els tres punts. Al cap de pocs segons, era Mesut Özil qui se n'anava cap als vestidors després d'haver aplaudit el col·legiat “fent mofa”, segons especificava l'acta. I encara en quedava una altra. Un cop al túnel de vestidors, Pepe va insultar greument el col·legiat.

Més enllà de l'empat de Vila-real i del fet que el Barça ja s'hi ha acostat a sis punts, ara el Madrid haurà de rebre la Real Sociedad sense Sergio Ramos, sense Özil i probablement sense Pepe, una circumstància que obligarà Mourinho a reestructurar la defensa –avui es coneixerà el dictamen del comitè–. El tècnic tampoc podrà ser a la banqueta, però en aquest cas no queda clar si serà un contratemps o un avantatge per a l'equip.

També feia un cert temps, des dels últims clàssics de la copa del Rei, que Mourinho es resistia a alçar la veu. En la victòria, de fet, se li han vist gestos de molta esportivitat. “L'empat hauria estat més just”, va arribar a dir després de vèncer per la mínima al camp del Rayo Vallecano (0-1). I fa poques setmanes, va voler felicitar Pepe Mel i cadascun dels seus jugadors després del 2-3 aconseguit al Benito Villamarín. El seu caràcter, en canvi, es fa molt més agre en la derrota. I la tendència sempre ha estat la de justificar els mals resultats a través de les queixes arbitrals. Una actitud que s'ha filtrat als jugadors. És habitual que alguns com Sergio Ramos i Pepe protestin contínuament els àrbitres. També Cristiano Ronaldo. La seva imatge imitant un lladre va marcar la ressaca de l'eliminació europea de la temporada passada; dimecres ho va repetir a la gespa del Madrigal.

Tampoc ajuda gaire a tranquil·litzar l'equip la política comunicativa que utilitza Mourinho i que, a més, sol imposar a tota la plantilla. Després d'empatar contra el Vila-real, el tècnic no va sortir en roda de premsa i tampoc ho va fer Aitor Karanka, el seu ajudant. Aquest cop, doncs, cap responsable del cos tècnic va donar la cara després de l'empat ni va fer autocrítica per la discreta imatge mostrada pel Madrid en les dues últimes jornades. Mou també va prohibir que els jugadors fessin declaracions a la zona mixta, i ningú del club va gosar manifestar-se davant els mitjans de comunicació, no fos que el tècnic s'empipés. Només Florentino Pérez va parlar ahir durant un acte oficial del club: “El Madrid no es rendeix mai.” El president, però, sí que ha abaixat els braços a l'hora d'exigir uns mínims a un entrenador que avui tampoc pensa fer la roda de premsa prèvia al Madrid-Real Sociedad de demà. Amb les ensopegades, torna la llei del silenci.

Els pròxims partits determinaran fins a quin punt és capaç Mourinho de frenar l'atac de nervis que ell mateix ha propiciat i també si l'equip frena la davallada iniciada amb el gol de Cazorla. Els espera ara un calendari especialment exigent: Real Sociedad, Osasuna, València i Atlético de Madrid. Unes jornades que marcaran el futur de la lliga.