“La Rambla té problemes endèmics de fa massa anys”

Creiem que el Pla Cor (el pla municipal per repensar la Rambla) ha de desembocar forçosament en un pla d'usos específic per a la Rambla. Si no, el Pla Cor serà una declaració de bones intencions. La Rambla ha perdut centralitat barcelonina, és un passeig sobreexplotat turísticament, però no prou freqüentat ni gaudit pel ciutadà. A la Rambla hi ha molt pocs veïns perquè també, en certa mesura, no és fàcil viure-hi. Per fer la reconquesta social del passeig hi ha d'haver activitats d'interès pels barcelonins. Hem de concretar una vocació que s'hauria d'haver mantingut històricament: ser l'altaveu dels barris de banda i banda. Recuperar el ciutadà cap a la Rambla ens ha de servir per connectar aquests barris amb la ciutat i tot Barcelona.

Ens hi hem posat una gent que ens sentim per sobre de tot barcelonins, enamorats de la Rambla no només perquè en siguem o no veïns, sinó perquè entenem que és un element de patrimoni a la ciutat. Ara, per aconseguir que sigui un eix tenim algun problema més. Un que es diu plaça Catalunya, que és un bunyol urbanístic de primer ordre. No actua de nus de comunicació de la ciutat amb el Raval i la Rambla, sinó de frontera. Hi ha coses a estudiar que de vegades no suposen grans inversions. A baix tenim un problema doble: una plaça farcida d'edificis que no tenen ús ciutadà, que crec que avui no tenen sentit en aquella ubicació. Caldria afrontar la reconsideració de tot aquell espai d'edificis destinats a activitat militar i de l'administració. I un altre: la Rambla ha de ser un eix de connexió amb la Barceloneta, és a dir, amb la platja. Podem posar un vaporetto directe, estudiant-ho amb TMB. En el fons estem encaixant la Rambla en un passeig que comença a la Diagonal i acaba a la Barceloneta si volem.

Ho estem començant a estudiar. Pretenem planificar amb una perspectiva de 15 i 20, una cosa que amb les infraestructures del nostre país es fa molt poc. Pretenem que el pla d'usos específic de la Rambla sigui un tema d'unanimitat municipal.

Hauria de garantir des de la diversitat comercial fins al reordenament dels usos del passeig central, tot el tema d'instal·lacions, com la famosa galeria de serveis que hauria de tenir el subsòl de la Rambla, fins a l'estudi dels usos viaris. Amb tot el diàleg del món, no podem estar cinc anys debatent-lo. Hem de ser capaços que un pla d'usos específic per a la Rambla vegi la llum pública d'aquí a un any o dos anys màxim.

No hi entrava. A la Rambla són necessàries algunes normatives de caràcter urbanístic que no tindria sentit estendre a d'altres llocs de la ciutat. Per exemple, a la Rambla tenim un problema real relacionat amb l'arquitectura de la mateixa Rambla. La majoria són edificis molt estrets. Això fa que segons quines tipologies comercials no s'hi puguin instal·lar. Posem sobre la taula la possibilitat, amb acord dels propietaris i respectant façanes, d'intercomunicació dels baixos de les botigues dels edificis. No podem trigar gaire perquè la Rambla té uns problemes endèmics de fa massa anys ja. Fa massa anys que estem contemplant com això va fent unes dents de serra, que ara puja i ara baixa, però no resolem el passeig. A més a més, hi ha uns problemes cada vegada més evidents i més creixents. I els acabem resolent puntualment i alguns conjunturalment en funció de la pressió mediàtica, però no en funció d'una planificació clara.

Els relacionats amb les activitats delictives. Ara en aquests moments hi ha tranquil·litat. L'efecte de la pressió de la Guàrdia Urbana i Mossos s'està notant molt en positiu. El delicte està decreixent. Ara, hem de ser conscients que els recursos de l'Ajuntament i la Generalitat són els que són. Tant de bo puguin seguir mantenint un destacament de Mossos permanent a la Rambla. Però podem arribar a fer alguna cosa més que les accions conjunturals? Quins són els motius que fan que proliferi aquesta delinqüència? Els desequilibris tenen a veure amb el fet que hem sobreespecialitzat la Rambla amb algunes coses. Hem de deixar que respiri. Hem de tornar a trobar un cert ordenament, tant en l'activitat com en l'ús.

Si tu crees un pla d'usos que delimita usos comercials concrets, quan cauen llicències, les renoves o no en funció dels nous usos comercials. No és qüestió d'expulsar ningú, sinó que l'Ajuntament té un instrument que és la renovació de llicències.

Pensem que s'ha d'avançar cap a l'estudi de fer-la de vianants. Però tampoc volem improvisar. Ara, hi ha d'haver una comissió d'experts important que estudiï les afectacions. Estudiant-ne la compatibilitat amb els usos econòmics, fóra una bona via de recuperar aquest espai de passeig ciutadà. Podria ser un bon element per la regeneració comercial. També som molt conscients que a la Boqueria no se la pot deixar sense aparcament.

Som de la comissió que ha d'actuar com a jurat en el tema de les estàtues. No és una qüestió només de si limitem quantes han de ser i si estèticament són boniques o no, i de si s'ubiquen a nord o a sud. És prioritari conceptualitzar què volem aconseguir. No només pretenem que això sigui bonic, sinó que sigui interessant i barceloní. Les estàtues podrien ser un element d'interès si les fem evolucionar cap aquí. No és una mala idea situar-les a baix. Ara, sí que hi ha una frontera infranquejable, entre la tipologia cultural i la mendicitat encoberta. L'Ajuntament ha iniciat un procés (el Pla Cor) que és una bona notícia, considerem-ho globalment tot i asseguem-nos tots amb mil comissions específiques. Hi estem d'acord, però això ha d'acabar en un pla d'usos i hi hem de posar velocitat. Que tingui dotació pressupostària vol dir que va seriosament. Hem parlat amb l'Ajuntament d'aquest tema i estem parlant amb els diferents grups polítics.

Aquest és un problema d'origen municipal i que ha de resoldre l'Ajuntament. Hi ha un error comès per no consciència exacta o no previsió de cap on derivava el problema al seu moment. Quina és la posició de l'associació? En aquests moments és un element que no dignifica la Rambla. D'això en són culpables els paradistes? No. Aquí hi ha uns afectats que no són responsables del procés a què se'ls ha sotmès. Entenem que més enllà de les solucions judicials ha d'haver-hi un procés de diàleg per donar solució a la supervivència. Això vol dir la reubicació pactada amb els afectats. El que hi tenim ara a la Rambla no hi pot ser, no respecta un principi fonamental: si des de l'administració se cedeix espai públic propietat del ciutadà al lucre privat ha de ser, com a mínim, perquè hi hagi un retorn qualitatiu al ciutadà.

El conflicte intentarem que no hi sigui i que hi hagi una evolució voluntària en interès de tots. Qualsevol que tingui una activitat comercial legal a la Rambla, que el passeig millori i el ciutadà el recuperi li va a favor. Hi ha una part de dignificació de la Rambla que correspon als mateixos col·lectius que hi operen. N'hi ha que ho estan fent i n'hi ha que encara no. Establirem diàleg amb ells per intentar ajudar-los en l'evolució. Amb això l'associació té un programa concret i s'arremangarà. Si hi hagués una activitat en procés de degeneració perquè el negoci tradicional no funciona, li proporcionarem ajut en l'estudi de la viabilitat empresarial del seu projecte, per poder trobar una sortida, de manera que no tingui costos per a ells. Per exemple, no pot ser que la no viabilitat econòmica ens porti que tothom acabi venent souvenirs a la Rambla.

Mentre no puguem començar a implantar canvis, la nova temporada turística serà caòtica, com habitualment és. Hem d'intentar que hi hagi la vigilància suficient perquè els delictes es limitin tant com sigui possible. És molt important ser conscients que la Rambla no és només de dia. En aquests moments es fa més esforç durant el dia que de nit. Entenem que a la nit segueixen havent-hi activitats que s'incrementaran durant l'estiu si no s'hi posa fre. Ja estem treballant amb Guàrdia Urbana i els Mossos perquè això no es produeixi.

La venda il·legal de begudes és més de nit que de dia. La prostitució hi és més de nit, i a la nit en aquests moments hi torna a ser. Amb el tema de la prostitució hem de ser capaços de parlar de les coses més enllà de la part estètica. Seguim sense tenir un marc legislatiu eficient sobre això. De nit hi ha menys gent que ho veu, però el veïnat ho pateix. La gent ha de poder viure en aquest passeig i atraure el turisme d'una certa qualitat, que té una rendibilitat i un cost per a la ciutat que es decanta sobre la via del benefici i no del desgast del mobiliari urbà.

El problema de Barcelona no és guanyar les estadístiques. Hi ha hagut una manca prou clara i contundent de política destinada a analitzar el fenomen del turisme i escatir-ne la rendibilitat real per a la ciutat i els ciutadans. La Rambla ha estat durant molt de temps l'exemple d'una tipologia de turisme –una part molt important– que és el que Barcelona no necessita: el turisme que pixa pel carrer, practica el sexe en una cantonada, ve a emborratxar-se i a consumir llaunes de venda il·legal al mig de la Rambla.

Volem que això sigui un element del pla d'usos, però que mentrestant el procés de reordenament s'apliqui de seguida. Les terrasses hi han de ser però no poden significar la impossibilitat de passejar. Aquí hi ha un punt de desequilibri, producte de temes relacionats amb la ubicació i amb la manera com es gestiona l'ocupació de l'espai. La Rambla no es pot permetre la proliferació indiscriminada de les terrasses. És un element que cal regular molt seriosament. En tot cas, les que hi són hi són, però hem d'intentar que l'embut no existeixi. Seria possible ubicar les terrasses de tal manera que no fessin l'embut. Hi estem treballant, per a aquest estiu és massa justet, però potser, relacionat amb això, es podran veure alguns elements estètics, una certa unificació de la visibilitat estètica.

Hem d'esperar quines idees bones pot tenir i si n'hi ha que valen la pena estarem encantats de recollir-ne algunes. Vam oferir a aquesta plataforma entrar a formar part de la junta. Entenem que és gent que estan interessats a treballar per la Rambla. I més enllà de la representativitat o no, que no entrem a discutir, veurem què es pot aprofitar del procés. Fóra bo que es portés amb molt de rigor tot això.