Germans de pop
Faraday i PopArb es reafirmen com a dos festivals essencials en l'auge del ‘pop indie' a Catalunya i reivindiquen la seva funció per a la “cohesió territorial”
Els dos festivals coincidiran enguany en dates: l'últim cap de setmana del mes de juny
Fa unes setmanes va saltar l'alarma: el PopArb d'Arbúcies i el Faraday de Vilanova, els dos festivals insignes de la Catalunya indie, que sempre havien compartit un gros important de públic i que havien arribat a vendre, fins i tot, abonaments conjuntament, coincidirien el mateix cap de setmana: l'últim del mes de juny. “Aquest any ens fan decidir si estimem més el papa o la mama... No és just!!!”, lamentava ahir un tuitaire. Abans de la crisi, els grans festivals de l'Estat espanyol –i les marques que els patrocinaven– van entrar en despietades conteses de caixets i calendaris. Havien arribat ara aquestes mateixes disputes als festivals catalans que, des del territori, sempre havien anteposat la passió per la música a les temptacions del negoci? Els dos festivals ho neguen. “Les agendes dels ajuntaments, els nostres calendaris de producció i altres factors han fet que aquest any Faraday i PopArb no tinguin més opció”, assegurava Marc Lloret, un dels responsables d'aquest últim festival, al web de la revista Enderrock. “Som dos festivals agermanadíssims”, deia traient-hi importància ahir Xavier Carbonell, un dels nou directors del Faraday, en la presentació a Barcelona del festival vilanoví. “Estem fets de la mateixa pasta”, afegia. “Compartim experiències i treballem sovint en economia d'escala.”
Sigui com sigui, el cas és que aquest estiu caldrà triar. El festival d'Arbúcies ja té confirmats una quinzena de grups, entre els quals Mishima, Sidonie, Love of Lesbian, Manos de Topo, Maria Coma i Mates Mates. Al de Vilanova només li falta un “cap de cartell internacional” per completar un programa que durarà un dia més del que és habitual –dijous 28 de juny– i que integren Love of Lesbian, Josh Rouse, La Casa Azul, The Montgolfier Brothers, Bowerbirds, Sènior i el Cor Brutal i Juli Bustamante amb Fred i Son, entre altres artistes.
La cohesió del territori
Serà la novena edició del Faraday i la vuitena del PopArb, que fa uns dies van segellar el seu agermanament amb una plataforma anomenada A-Petit (que inclou, també, quatre altres festivals d'arreu del territori) i que mantenen ben vigent la seva idiosincràsia: el Faraday el condueixen nou melòmans –alguns dels quals, membres de grups com ara La Brigada i Gentle Music Men– que s'agrupen en una associació anomenada La Medusa i que, fa una dècada, van començar a construir el que ara és el Faraday. “Estàvem tips d'anar a Barcelona i tornar en tren a les sis del matí”, recorda Dani Poveda. “Ens preguntàvem per què no muntàvem res a Vilanova si el clima era millor!”. A Arbúcies, un altre col·lectiu amb gustos musicals similars i de la mateixa generació –també format per alguns músics, com ara Marc Lloret, que és teclista de Mishima– emprenia una aventura que, com la del Faraday, va créixer en paral·lel a com han crescut durant el mateix període bandes com Love of Lesbian, Mishima i Sidonie. “Tenim una funció de cohesió territorial molt important per a Catalunya”, afirma Carbonell. “Fora de Barcelona hi passen coses i al país li costen poc.” El destí? “Quan ens asseiem amb els del PopArb en una taula parlem essencialment del mateix. Val la pena que estiguem units. Per al que pugui passar.”