“Mala alimentació i males emocions fan emmalaltir”

La macrobiòtica té molt mala fama i la paraula indueix a l'error, perquè la gent pensa que menjarà poc més que alfals o coses exòtiques, com l'alga miso. El concepte de macrobiòtica és més ampli.

Els aliments ens aporten una quantitat d'energia determinada per la quantitat de llum solar que tenen continguda. Els aliments no només ens transmeten el valor químic de la seva composició sinó també un valor energètic, d'expansió, que té a veure amb la manera com s'han fet i han crescut, si ha estat de manera ràpida o més lenta. Hi ha aliments equilibrats, amb un terme mitjà de quantitat de sol (grans i cereals), d'altres que tenen poca energia (productes vegetals) i que en tenen en excés (productes carnis). Cal trobar l'energia que necessita cada persona segons les seves característiques físiques. Pot sonar estrany però tots els combustibles no són més que sol concentrat per plantes que han fet la fotosíntesi i al llarg de milions d'anys han concentrat l'energia al subsòl.

Se n'ha d'aprendre. La gent busca una fórmula per a tot i cal informar-se bé. El llibre Nutrició energètica i salut, del doctor Jorge Pérez-Calvo, pot ajudar. La vida comença a exigir una transformació en la conscienciació de les persones en què per viure no calgui una fórmula. Hem de ser conscients que els responsables de la nostra salut som nosaltres. Si és certa la frase que som el que mengem, potser ens hauríem d'informar més.

Les proporcions de la piràmide alimentària haurien de ser entre un 50% i un 60% de cereals integrals, entre 20% i 25% de verdures i llegums i entre un 0% i un 5% de fruita depenent de la zona on es visqui, l'època de l'any i la condició de la persona que menja. També llavors, algues i oli. La mateixa alimentació no pot funcionar a tothom de la mateixa manera.

Els lactis de vaca no estan recomanats, tenen una quantitat de proteïna i calci que no pertanyen al nostre grup animal, estan fets per engreixar vedells uns 250 quilos en deu mesos.

Totes les malalties són la combinació de males emocions i mals aliments. Quan tenim males emocions, els gestors dels nostres residus deixen de funcionar bé, especialment el fetge, i llavors acumulem una quantitat tremenda de tòxics que es troben en l'alimentació. Quan més industrialitzada està l'alimentació, més s'allunya de la cadena alimentària que està a prop de les nostres possibilitats biològiques i més toxicitat ens aporta als òrgans i al cos.