Els impostos
Cada vegada som més els ciutadans de Catalunya conscients que el nostre país necessita una relació fiscal justa
Una característica molt general de les societats riques i altament civilitzades és que en la seva economia hi té un pes important el sector públic. Per això quan observem de quina manera s'obtenen i es distribueixen els béns i serveis de què disposem, hi reconeixem una forta presència dels diferents nivells de l'administració pública. Des de l'escola fins a molts productes culturals passant per la sanitat, les administracions són un proveïdor important; i si pensem en les infraestructures el fet és encara més evident.
Això explica que visquem amb preocupació la situació de crisi econòmica actual, que té com a una de les seves manifestacions més importants la reducció dels pressupostos públics. Una disminució del protagonisme de la part pública en la creació i la distribució de la riquesa en uns moments que són també difícils per a l'activitat privada, implica inevitablement una reducció dels nivells de benestar. En aquestes circumstàncies es fa especialment urgent que les mesures de rigor i d'austeritat que s'apliquen responguin als més exigents criteris de justícia i equitat.
Quan ho pensem des de Catalunya, a les preocupacions pròpies de les altres economies del nostre entorn hi hem d'afegir la dificultat que suposa viure dins de l'Estat espanyol, que actua sistemàticament, en la seva relació econòmica, fiscal i financera, envers nosaltres d'una manera que només es pot qualificar d'hostil. En concret i d'una manera flagrant, els impostos que paguem els qui vivim i treballem a Catalunya són utilitzats segons criteris que atempten tant a la justícia com a la racionalitat econòmica.
Cal tenir molt present que quan parlem d'impostos ens referim a una part molt sensible de la renda, ja que es tracta d'aquella part dels ingressos que cedim a l'administració. Cal saber que aquests ingressos són el resultat de l'esforç productiu dels ciutadans, és a dir, del treball assalariat o autònom, de la creativitat intel·lectual o artística, de l'activitat empresarial, o bé són rendes diferides en forma de pensions, o també de subsidis. Per tot això cal pensar que només és raonable cedir aquesta part de les retribucions obtingudes a una administració en la qual tenim una gran confiança i a la qual podem controlar.
Malauradament no és el cas i la realitat és que cedim la part principal dels nostres impostos a l'administració espanyola, que ha fet tot el que cal per perdre la nostra confiança.
Si ho mirem pel costat de la despesa convé recordar que el destí dels impostos té dues vessants; per un costat els impostos serveixen per pagar la inversió pública, és a dir, les infraestructures que fan possible la creació futura de riquesa; i d'altra banda els impostos sufraguen les despeses en les responsabilitats socials de l'Estat, bàsicament l'ensenyament i la sanitat.
Quan l'estat espanyol no gasta el que correspon en inversions públiques a Catalunya està posant en qüestió el creixement econòmic, encara que en aquests moments seria més exacte dir que està fent més difícil la sortida de la crisi; i quan l'Estat espanyol escatima a la Generalitat els diners que cal adreçar a la despesa sanitària i educativa està dificultant el funcionament de les polítiques de cohesió social.
és per tot això que cada vegada som més els ciutadans de Catalunya que, conscients que el nostre país necessita una relació fiscal justa, exigim a les autoritats de l'Estat que posin punt i final a una situació que, ben mirada, és humiliant per als ciutadans espanyols. Tots hi guanyarem.
(*) Per Noves Bases de Manresa
