El jardí de Rodoreda

Com tots els anys, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va oferir una jornada de portes obertes durant la diada de Sant Jordi. A més de poder passejar pel claustre, per la capella barroca o per sales com són la Prat de la Riba i la Puig i Cadafalch de la magnífica Casa de la Convalescència, ahir hi havia un afegit molt especial: la visita guiada pel jardí dedicat a Mercè Rodoreda. La vicepresidenta de l'IEC, Mariàngela Vilallonga, va exercir de mestra de cerimònies. “Tothom sap que Rodoreda tenia desfici per les flors i que sempre va viure ben a prop de jardins.” A París vivia a tocar dels jardins de Luxemburg; a Ginebra, envoltada de parcs, i a Romanyà va crear “el jardí de tots els jardins”. El 1998, M. Àngels Anglada va enviar una carta al secretari general de l'època, Carles Miralles, demanant que quan es replantés el jardí s'hi incloguessin flors i plantes estimades per Rodoreda. I així s'ha fet. Un total de dotze espècies van acompanyades del nom i d'un fragment d'obra rododeriana on apareixen. Per exemple, camèlia (Jardí de les Camèlies), lilà (Mirall trencat), nimfea (Aloma), magraner nan (Quanta, quanta guerra...), etcètera. A més, per commemorar els 50 anys de La plaça del Diamant, l'IEC va organitzar també ahir dues sessions de lectura de la novel·la. Amb una puntualitat impecable, a les 12.30 h va començar el president de l'IEC, Salvador Giner, que va llegir mig pròleg; l'altre mig el va llegir Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Altres de les 24 personalitats que es van afegir a l'homenatge són Vicenç Villatoro (director de l'Institut Ramon Llull), el conseller Ferran Mascarell, la filòloga Carme Arnau i les actrius Rosa Novell i Sílvia Bel.

A Rodoreda li hauria agradat aquest seu jardí, urbà i literari.