Els altres peatges
“Ara que hem obert la llauna, repassin si ens en queden, de peatges per deixar de pagar”
Ahir vaig rebre uns quants correus preguntant-me com és que no estic enèrgicament en contra dels peatges, jo que (em diuen alguns) sempre sóc tan visceral. I alguns em fan una llarga llista de motius pels quals hauria de deixar de pagar el peatge. Agraït. Sàpiguen, doncs, que sóc el primer que vull deixar de pagar peatges, no en tinguin cap dubte. Perquè n'estic fart. Com que m'agradi o no formo part d'això que el conseller Mas-Colell en diu el Reino de España, pago un munt de peatges injustos: pago el peatge de no poder tenir seleccions nacionals catalanes, pago el peatge de tenir un Estatut retallat, pago el peatge de no tenir matrícules pròpies, de no tenir aeroports per poder gestionar i de no poder ni planificar les retallades. Pago el peatge de no tenir un corredor mediterrani des de fa molts anys, pago el peatge que el català no sigui un requisit per exercir ni a la universitat ni en la justícia, pago el peatge de tenir autopistes, pago el peatge que el català no sigui considerada llengua oficial a Europa, pago el peatge d'anar amb uns trens que no són meus i pago el peatge de tenir una N-II vergonyosa. Pago el peatge de tenir uns consellers que han d'anar a Madrid a demanar permís quan volen fer reformes i pago el peatge de viure sota l'amenaça de ser intervingut. Pago el peatge de no poder decidir què farem amb l'aigua de l'Ebre i pago el peatge de pagar –valgui la redundància– una monarquia que es dedica a anar a caçar elefants i a elevar la despesa quirúrgica i farmacèutica a base d'intervencions de maluc. Miri'n si en tenim, de peatges per deixar de pagar. I aquests a mi són els que em preocupen de veritat.
