El litigi entre el mecenes d'El Bulli i Adrià acabarà en judici
Els representants de Miquel Horta reclamen una quantitat milionària per la seva participació en el restaurant de cala Monjoi
La demanda es va presentar el 2008, ha seguit el seu curs i finalment la vista se celebrarà a l'octubre
El cuiner Ferran Adrià i el seu soci Juli Soler hauran de comparèixer els dies 29, 30 i 31 d'octubre davant la magistrada del jutjat de primera instància número 2 de Barcelona en una vista oral per respondre de la demanda presentada en contra seu pels administradors dels béns de Miquel Horta, mecenes del restaurant El Bulli a principi dels anys noranta.
Horta va formar part de l'accionariat de la societat d'El Bulli fins al 2005, quan se'n va desvincular després de rebre 1,2 milions d'euros, corresponents al 20% de les accions. Segons se sosté en la demanda, quan Horta va signar la liquidació de la seva participació estava afectat d'una malaltia –és bipolar– que l'incapacitava per dur a terme actes jurídics. Els seus fills pretenen ara que s'anul·li aquell acord del 2005 i que es fixi una nova quantitat, molt més elevada, ja que consideren que Adrià i Soler van pagar molt menys dels diners que pertocava.
A través del procediment judicial la magistrada haurà de determinar dues coses: en primer lloc, si Miquel Horta és realment bipolar i si aquest fet anul·la la venda de les seves accions; i en segon lloc, quin era el valor real d'El Bulli el 2005. Els fills de Miquel Horta sempre han sostingut que el negoci del restaurant era molt superior al que es va argumentar per fer números amb el seu pare, però no ho han quantificat mai.
En aquesta mateixa estratègia de cautela processal, ahir la representació legal dels Horta, que recau en l'advocat Ignacio Navas, va evitar posar números a la demanda. “Volem portar el tema dins l'estricte àmbit de la justícia”, es va limitar a dir Navas, ahir, en conversa amb aquest diari. Per part d'Adrià, el seu advocat, Luis Maluquer, va declinar fer qualsevol comentari.
Tot i el mutisme del seu advocat, Juli Soler sí que va fer ahir una mínima valoració de la demanda a través de l'agència ACN. “És mentida que haguem enganyat Miquel Horta; Déu sap que es va fer tot bé i sempre d'acord amb ell”, va afirmar.
La demanda dels Horta contra Adrià i Soler es remunta al juny del 2008, quan els representants del mecenes van acudir als jutjats per demanar empara per poder accedir a la comptabilitat del restaurant El Bulli. Aquell mateix any, la magistrada els va donar la raó en aquesta primera petició, però ho va limitar a l'examen dels comptes del restaurant entre el 2003 i el 2005.
Després d'estudiar els números d'El Bulli, els Horta van acabar formalitzant la demanda, que ha seguit el seu curs corresponent fins que la magistrada ha fixat ara dia i hora per a la vista oral. Durant aquest temps El Bulli ha tancat portes com a restaurant. Quan ho va fer “perdia mig milió d'euros l'any”, segons Adrià.
LA XIFRA
LA FRASE
França ja té els ganivets esmolats
El litigi judicial que podria posar Ferran Adrià contra les cordes no ha passat desapercebut per als crítics gastronòmics de França. Jean-Claude Ribaut, a Le Monde, i François-Regís Gaudry, L'Express, ja fa temps que han escrit sobre la demanda dels Horta i han arribat a insinuar que el tancament del restaurant estava relacionat amb els problemes judicials d'Adrià.
El que és una evidència és la falta de sintonia entre els antics socis, com queda demostrat en l'exposició que aquests dies es pot veure al Palau Robert de Barcelona sobre la història d'El Bulli. Tal com ja va explicar aquest diari, en la mostra s'obvia el nom de Miquel Horta quan es repassa la història del restaurant. Els diners d'Horta van ser fonamentals entre el 1993 i el 1994 per tirar endavant les obres de la cuina d'El Bulli. També gràcies a Horta, i la seva vinculació amb l'editorial Empúries, l'any 1993 es va editar el llibre El sabor del Mediterráneo, que va donar visibilitat a la cuina d'Adrià.
El nom d'altres persones relacionades amb la cuina sí que hi apareix, però en canvi el d'Horta no surt per enlloc. Fonts de l'exposició van explicar que s'havia evitat parlar de la part accionarial de l'empresa.