Eugeni Sallent: “Els interessos que he de defensar per sobre de tot són els de TV3”

No, diguem que em toca ser director en una època complicada, però des d'un punt de vista personal i professional és un projecte que m'agafo amb molta il·lusió. Ara, és evident que segurament en els 30 anys d'història de TV3, aquest és un dels moments més complicats, no per a TV3 sinó per a l'entorn econòmic.

Ho percebo com una oportunitat, com un repte que té moltes dificultats. No sóc ingenu, sé que em tocarà gestionar moments complicats, però la meva trajectòria d'aquests anys de gestió de mitjans en l'àmbit privat m'ha donat una experiència que la puc sumar al talent i als professionals que hi ha a la casa.

Hem de ser prou ambiciosos, creatius i innovadors per aconseguir-ho. És evident que tenim menys recursos dels que teníem fa un any i probablement aquest escenari continuarà, i això no pot anar en detriment de l'objectiu, que és el lideratge quantitatiu i qualitatiu.

He de dir que la Mònica Terribas m'ha facilitat molt les coses i el traspàs dels projectes i expedients oberts. També l'equip de direcció m'ha rebut molt bé. Fa molt poc que sóc aquí, és una empresa molt gran, però em fa la sensació que m'han rebut bé i ho vull reconèixer i agrair.

En tot cas són perfils diferents. No sóc periodista ni pretenc ser-ho, però penso que puc aportar altres coses de perfil més tècnic, de gestió; fa molts anys que treballo gestionant periodistes. Però no considero que sigui un llast, el fet que no tingui experiència a dirigir una televisió. Bé, és el que hauré d'anar adquirint i coneixent i aplicar una mica el sentit comú en totes les decisions que vagi prenent.

M'agradaria que la gent no prejutgés, però no renegaré en absolut del meu passat; n'estic molt satisfet i orgullós. He treballat molt a gust al Grup Godó, hi he treballat amb molta llibertat i des d'aquest punt de vista estic molt tranquil. Però quan accepto el repte de venir aquí tinc clar que els interessos que he de defensar són els de TV3 per sobre de tot. I sóc conscient que sóc el director d'un mitjà públic, el que ho és per excel·lència del país, i la meva feina i dedicació serà que continuï sent així.

Naturalment. Aquesta és la meva feina. I he de ser molt rigorós i exigent justament en aquestes coses. El fet
que jo hagi treballat a Veranda, on el grup Godó té uns interessos, no ha de condicionar les meves decisions.

Tenim els drets de la Champions per als pròxims tres anys; estan signats i és un compromís adquirit que mantindrem. La temporada vinent s'emetran compartits amb TVE i amb emissió els dimarts en simulcast. Això és una diferència respecte a aquest any. És el concepte de la finestra lingüística, que és una línia que s'ha iniciat i és bo que continuï perquè és una manera d'adquirir productes premium a preus molt més raonables. No només serveix per al futbol i la F1, sinó per a pel·lícules i sèries. Això ens obre una via de col·laborar amb els competidors i ens permet accedir a productes als quals seria complicat accedir d'una altra manera.

El contracte amb la lliga està obert, no està tancat perquè el propietari dels drets està estudiant quina és la fórmula que més l'interessa. Per tant, és una situació sobre la qual no em puc pronunciar perquè no sé exactament com serà el paquet i a quin preu. El que sí que puc dir és que sempre que hi hagi l'oportunitat d'emetre el Barça en obert i que el preu sigui raonable nosaltres intentarem fer un esforç. Perquè entenem que tenir el Barça és molt important per a TV3. És un producte de gran consum i ens permet arribar a molta gent, i recordem l'objectiu inicial: assolir el lideratge quantitatiu i qualitatiu. I entenc que el Barça ens hi ajuda. Ara bé, si no tenim el Barça hem de renunciar al lideratge? En absolut. Haurem de pensar en altres continguts. És evident que en funció del tipus de paquet que surti en obert ens interessarà més o menys i hi dedicarem més o menys diners. Però això és especular i encara no ho sabem.

En el cas de TV3 no és una opció a considerar. TV3 és una eina fonamental per al país. Proporciona cohesió social, és el vehicle més important per mantenir viu el català; és una línia vermella que no es pot travessar. És cert que això ha de conviure amb l'exigència d'un rigor en el pressupost. És una norma que ha imposat el govern d'Espanya però a la qual el govern català dóna suport i ja l'estem fent. Tenim un pressupost més baix que l'anterior i el de l'any anterior ja ho era respecte a l'altre. L'aportació pública està disminuint i tenim el compromís –i aquesta és la part complicada– de complir el pressupost i no generarem dèficit.

Sí, no va bé. El mercat publicitari, en general en tots els mitjans, està fotut. Això ens obliga a ser molt rigorosos i exigents en la gestió dels recursos i això vol dir no gastar ni un euro més dels assignats. I si la publicitat no arriba als objectius que ens hem marcat haurem de cobrir aquest gap, aquest dèficit amb accions que ens permetin estalviar més.

Mantenir-ho una mica tot. És cert que hi ha una part de la producció que és externa, que en moltes ocasions va vinculada al prime time. I és evident que si ens toca estrènyer-nos el cinturó, ens tocarà a tots; no vol dir que només ho farem nosaltres, sinó que també els tocarà a les productores. Actualment hi ha un bon equilibri entre el percentatge de producció interna i el d'externa. És veritat que els productes més coneguts són de productores, però hem de pensar que els informatius, els esports, La Riera, part dels matins i les tardes són propis. Ja es fa molta producció amb gent de la casa. El que cal és trobar un bon equilibri i l'estratègia seria que el que vagis a comprar a fora sigui el que difícilment puguis fer a casa.

No en conec els detalls, de la no-renovació, i per tant no puc opinar. Sí que és cert que aquest tipus de programes són interessants per a una tele pública; compleix els requeriments i si, a més, aconsegueixes que el format sigui distret i tingui el favor de l'audiència, tot quadra. En aquests moments no hi ha previst, a curt termini, un debat d'aquest tipus. Dic a curt termini perquè són espais que necessiten una preparació i la graella pròxima, fins i tot els últims mesos de l'any, està força tancada i això no serà demèrit ni mèrit meu. Hem de treballar en el model de programació i mirar d'enfortir les franges que estiguin més fluixes i quin contingut no tenim ben cobert i buscar l'oferta adequada. Però això no és a curt termini, no és per als pròxims dos o quatre mesos, sinó que en aquest temps hi treballarem perquè sigui visible a partir del primer trimestre del 2013.

Rellevants no, entre altres coses perquè no els necessitem. Avui TV3 és un model d'èxit i funciona molt bé. He de mantenir dues línies. Preservar el model que agrada als espectadors i que compleix bé la funció d'una tele pública i adaptar-nos a les circumstàncies actuals, les econòmiques, però també des del punt de vista de noves pantalles i hàbits de consum.

És possible que es plantegi l'escenari que només puguem gestionar un sol múltiplex. Aquí hem de treballar sobre com ens afecta i com ho gestionem. TV3HD no el considero un sisè canal: ofereix els mateixos continguts que TV3 i a la llarga hauran de convergir. Què pot passar? Que hàgim d'ordenar els continguts amb els canals que tinguem. Hem treballat molt i bé a definir productes per a públics diferents. El tema és que puguem trobar la manera d'ordenar tots aquests continguts a partir dels canals de què disposem: no tant suprimir un canal, encara que físicament hi hagis de renunciar perquè no tens l'ample de banda per poder-hi emetre. No dic comprimir els cinc canals en un sol múltiplex, sinó que ara amb un múltiplex tenim quatre canals, però en aquests quatre podem posar els continguts esportius, culturals, infantils i juvenils.

Haurà de venir d'un altre costat, però això no és una decisió nostra.

Tot el que pugui alimentar-nos i fer-nos més eficients i ens permeti aprofitar sinergies de cost serà ben rebut. Així, estem treballant amb un conveni amb la Xarxa Audiovisual Local en l'àmbit de la informació esportiva i local i aprofitem infraestructures.

Actualment el pressupost ens dóna per fer tres sèries setmanals. Tenim encarrilades les segones temporades de KMM i Polseres vermelles. I encara no però s'estan fent les bíblies (el preguió) d'una possible segona temporada de Gran Nord si es confirma la tendència d'audiència. La idea és, i TV3 ho ha fet sempre, que les ficcions tinguin un llarg recorregut. En allò que ens funciona, si creiem que encara té llarg recorregut, hi apostem. Intentarem també que hi hagi diners per a minisèries de tall històric; en aquests últims anys se n'han fet de molt bones, però són cares, encara que se'n pot treure un cert rendiment.