“La independència és perfectament viable”

No és una relació basada en unes condicions d'igualtat, ja que tant els drets del poble català com del basc han estat històricament subjugats per l'Estat espanyol en tots els àmbits, el polític, l'econòmic, el social, el laboral, el lingüístic, l'esportiu… El que provoca això és que la relació tant dels Països Catalans com d'Euskal Herria amb l'Estat espanyol s'estableixi en termes d'imposició. Al que aspirem és a canviar aquesta situació, a aconseguir la independència i a establir una relació d'igualtat entre nacions amb els mateixos drets.

Ens sembla absolutament normal que Catalunya reclami la capacitat de decidir en tots els àmbits, i lògicament també en el fiscal. Nosaltres també reclamem per a Euskal Herria una sobirania plena en aquest àmbit. En aquest sentit, m'agradaria matisar que quan es posa d'exemple el règim econòmic d'origen foral que existeix actualment al País Basc i Navarra ha de quedar clar que no és un sistema fiscal integral i que té unes grans limitacions. El que tenim és una capacitat normativa limitada. Per tenir una sobirania fiscal plena és necessari el reconeixement del dret d'autodeterminació i aconseguir la independència.

Totalment lògic. L'independentisme està més viu que mai. La contínua negació de
la identitat nacional del poble basc i català, la situació econòmica de l'Estat espanyol
i l'afany centralitzador del Partit Popular i el seu interès a retallar les escasses capacitats normatives que ens concedeixen els nostres respectius estatuts d'autonomia fan que aquest sentiment independentista vagi creixent
dia a dia. Tot plegat fa que
el projecte independentista estigui plenament vigent i que la independència sigui perfectament viable.

Des del sindicat basc LAB
donem suport al dret a l'autodeterminació de totes les
nacions del món i per tant
donaríem suport plenament
a una possible decisió d'in-
dependència per part dels ciutadans de Catalunya. Seria un gran pas i un revulsiu per a la independència d'Euskal Herria, de manera que compartiríem aquesta victòria de la mateixa manera
que compartim amb els
sectors d'esquerra de l'in-
dependentisme català la lluita pel reconeixement del
dret d'autodeterminació.

Perquè durant dècades a l'Estat espanyol hi ha hagut una guerra bruta mediàtica contra tot el que és català i basc. Els grans mitjans de comunicació espanyols s'han dedicat a desinformar en relació amb tot allò referent als Països Catalans i Euskal Herria, i un d'aquests àmbits ha estat la llengua.

De la campanya de desinformació de mitjans de comunicació i de part de la classe política espanyola, fonamentalment de
la dreta, que han distorsionat
la realitat i han dit mentides
un dia sí i un altre també. És un insult a la intel·ligència dir que a Catalunya o a Euskal Herria
el castellà està perseguit, quan en realitat el que hi ha és una
situació de diglòssia en la qual les llengües pròpies dels nos-tres pobles estan en una clara situació d'inferioritat.

He estat molts cops a Catalunya i per descomptat que mai
m'he sentit maltractat. Al
contrari, m'he sentit sempre com en un poble germà. El
fet que bascos i catalans compartim alguns problemes i imposicions fa que ens sentim identificats. Considero el po-
ble català molt hospitalari i sempre que he estat a Catalunya m'he sentit com a casa.

A la tasca d'intoxicació que
fan els grans mitjans de comunicació i alguns polítics espanyols quan es refereixen a Catalunya, distorsionant la realitat
i transmetent una imatge negativa i totalment falsejada.