Laporta, el diputat 63

Joan Laporta seria a la pràctica l'escó número 63 per a CiU? L'únic diputat no adscrit del Parlament i líder de Democràcia Catalana va declarar la setmana passada: “Com a català estic molt orgullós de tenir un president com el que tenim.” El cas és que Laporta, malgrat no formar part del grup parlamentari convergent, ha acabat votant a favor de CiU en pràcticament totes les votacions de lleis importants i dels dos pressupostos d'aquesta legislatura. Sorprèn Laporta. El seu primer dia al Parlament va votar en contra de la investidura d'Artur Mas com a president. Ara, però, està orgullós d'ell. El flirteig polític entre els dos és ja públic i notori. El dubte és... tindrà futur?

Quan Laporta era president del Barça, en la campanya de les eleccions del 2006, els assessors d'imatge de Mas el van buscar sense dissimular per fer-se una fotografia junts. Aquell Barça de Frank Rijkaard acabava de guanyar la Champions League a París. Ara segurament és Laporta, pensant en el seu incert futur parlamentari a Catalunya, el que estaria buscant Mas per a les seves Polaroid polítiques. Aquesta setmana passada la seva reunió sobre el pacte fiscal va ser el clímax d'un procés, llarg i difícil, d'enamorament. Laporta va agrair a Mas que el convoqués per explicar-li el seu model de pacte fiscal i, en acabat, li va oferir “tota la confiança” tant en la definició del nou model de finançament com en l'estratègia per negociar-lo. “Estic convençut que el plantejament és molt clar, que té unes idees molt clares i que no es desviarà del que interessa Catalunya”, va declarar davant la premsa.

Molt lluny queda el primer enfrontament dialèctic entre Mas i Laporta en la sessió que inaugurava la legislatura. Aquell ja oblidat 22 de desembre de 2010, Solidaritat per la Independència va votar en contra de la investidura de Mas, i Laporta va protagonitzar un agre enfrontament amb el nou president. Aleshores va desacreditar fins i tot la proposta de pacte fiscal, perquè, segons va vaticinar, acabaria en un fracàs i el líder de CiU tornaria de Madrid “amb la cua entre les cames”. Això, segons va dir el Laporta de fa un any i mig, precediria “una nova etapa de victimisme” de la federació.

Ara, però, Laporta dóna ple suport a l'estratègia de Mas en la negociació d'aquell mateix pacte fiscal. No només això. Els pressupostos de CiU per al 2011 i el 2012, els de les retallades, van aconseguir només el suport dels 62 diputats que té el govern i del no adscrit Joan Laporta. El Partit Popular, considerat soci del govern per a l'elaboració dels comptes, va optar en canvi per l'abstenció. Els seus excompanys de Solidaritat –i els grups d'esquerres PSC, ICV-EUiA i ERC– van votar en contra dels dos primers pressupostos d'Artur Mas. Laporta també va donar el sí a les respectives lleis d'acompanyament dels comptes, també a l'última, que incloïa la taxa turística i l'euro per recepta sanitària. De nou, aquí el PP només es va abstenir.

El cas és que la fórmula CiU+Laporta s'ha repetit en vuit lleis parlamentàries i desenes de mocions des que va trencar amb els altres tres diputats de Solidaritat. L'expresident del Barça ha votat a favor, entre altres coses, de la supressió de l'impost de successions –vots a favor de CiU, el PP i Laporta– i de les lleis d'estabilitat pressupostària –amb vots de CiU, el PP i Laporta–, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –vots de CiU, el PP i Laporta– i de la llei del Consell de Governs Locals –amb majoria de 128 vots a favor–. Tampoc va votar a favor de la proposta –que tenia el rebuig de CiU i el PP– perquè la Generalitat interposés un recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma laboral, ja que va optar per abstenir-se. L'últim cop que va votar contra una llei de CiU va ser el juny del 2011: va rebutjar, juntament amb ERC i el PSC, la reforma de la llei de vegueries impulsada per CiU.

Laporta és un vers lliure de la política. Vota, realment, el que vol en cada moment. A l'Ajuntament de Barcelona pertany al grup d'ERC, al Parlament acostuma a votar a favor de CiU i en les eleccions del 2010 es va presentar amb Solidaritat. La suposada aproximació cap a CiU s'hauria accentuat arran de la trencadissa amb SI, però no va ser causada per cap flirteig amb els convergents, sinó amb l'ERC de Jordi Portabella. Laporta va apostar, com sempre ha fet, per un front unitari independentista per a les eleccions municipals de maig del 2011. Alfons López Tena i Uriel Bertran no van voler ni parlar d'un pacte amb ERC. Laporta, però, fidel als seus postulats en pro de la unitat, va decidir entrar a la llista d'ERC i Reagrupament i va aconseguir l'acta de regidor a Barcelona. Al contrari d'aquells temps en què votava contra la investidura d'Artur Mas, va votar a favor de la investidura de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona.