És la transparència!

Pentecosta horribilis per a Benet XVI. En menys de deu dies, el papa ha vist com la cúria li exigia el cessament del cap del banc vaticà i era detingut el seu majordom personal, acusat d'haver robat documents personals de Joseph Ratzinger. Dos cops contra la credibilitat i el rigor que se suposava que intentaria imposar el papa alemany a la Santa Seu. I és que dur la transparència a la direcció i a l'administració vaticanes té un risc, que l'aireig i l'admissió d'errors acabin desacreditant en excés la institució, poc avesada al mea culpa, més i tot descobrint que els que intenten desprestigiar el papa hi tenien un accés directíssim.

La coincidència entre el relleu a les Obres de la Religió (IOR), el banc vaticà, i la detenció del majordom han colpit Joseph Ratzinger fins a obligar-lo a declarar que tenia la “màxima confiança” en els seus estrets col·laboradors i a criticar les “deduccions de tot gratuïtes i amplificades que ofereixen una imatge de la Santa Seu que no es correspon amb la realitat”, assegurava en la seva audiència setmanal aquest dimecres. Una defensa impensable fa anys, però que només s'entén si es té en compte que Benet XVI va prometre quan va ser elegit el 2005 “transparència”, la reforma de la cúria i que duria fins a les últimes conseqüències l'admissió dels errors de l'Església.

La celebració, aquest cap de setmana, de la Trobada Mundial de les Famílies a Milà ha aturat la tempesta, però la setmana que ve hi tornarà, amb la declaració davant del tribunal del majordom Paolo Gabriele. La fuita de documents personals de Benet XVI va començar a principi d'any. Les filtracions eren la correspondència entre el nunci als Estats Units i altres alts càrrecs vaticans sobre corrupció i mala gestió a la cúria romana. Els documents no tenien segell de la secretaria d'estat, de manera que eren personals. La cacera de bruixes d'unes setmanes, dirigida pel cardenal Julian Herranz, va acabar amb el majordom a la presó. Però ningú a Roma considera que Gabriele actués sol.

El sector de cardenals –sobretot italians, més avesats a la lluita vaticana– que pretén aturar les reformes en són els principals sospitosos. L'anterior secretari d'estat, Angelo Sodano, manté una gran influència i lidera les crítiques a l'actual, Tarcisio Bertone. La Santa Seu ha desmentit que hi hagués cinc cardenals implicats en el Vatileaks dels documents, però la figura de Bertone perd pes com a papable. L'inici de les hostilitats entre els porprats només presagia el final del pontificat, i tal com assegurava el diari La Stampa, “l'explicació de tot plegat es troba en els equilibris del pròxim conclau”.

Segons com acabi l'escàndol del majordom, Bertone pot haver estat ja descartat com a candidat. “Una maniobra subtil i molt italiana”, assegurava aquesta setmana a l'agència Reuters un cardenal nord-americà. Es tracta d'evitar que la mà dreta del pontífex pugui succeir Ratzinger tal com va fer l'alemany amb Joan Pau II.

Altres analistes aposten perquè la crisi escamparà i Benet XVI continuarà amb la seva “neteja”. “Ningú com ell, que va estar treballant en els diversos ministeris vaticans des del 1981, està més ben preparat per anar afrontant reformes dins de l'Església”, assegura l'historiador Thomas F.X. Noble, de la Universitat de Notre-Dame. Noble considera que “probablement Benet XVI haurà de deixar damunt la taula del seu successor el pla per modernitzar la institució. Un dels àmbits en què hauria avançat força seria la concessió de més poder sancionador per als bisbes de les diòcesis
del món sobre el clergat, per evitar que la corrupció s'enquisti i acabi sent només controlada pels tribunals eclesiàstics de Roma”.

En termes similars es manifesta la vaticanòloga Isabelle de Gaulmyn, que adverteix que “els atacs contra Benet XVI s'expliquen per l'enrocament de la cúria”. Gaulmyn, una de les poques dones vaticanòlogues del món i corresponsal de la revista catòlica francesa La Croix, assegura que “no s'havia vist en anys un interès per mantenir l'opacitat tan gran a la cúria com en els últims mesos”.

L'arquebisbe Angelo Becciu, el número tres vaticà, assegurava divendres que “la Santa Seu està disposada a arribar fins al final de la investigació amb determinació i superarà una situació difícil”.

En cas que el magistrat vaticà que investiga les filtracions de documents que airejaven casos de corrupció cridi a declarar algun cardenal o alt càrrec vaticà, correspon al mateix pontífex la potestat d'autoritzar-ho. Només el papa pot decidir si un cardenal ha de prestar declaració davant d'un tribunal civil.

Mentre arriba la declaració judicial del majordom, Benet XVI agafa aire aquest cap de setmana a Milà en la trobada amb les famílies, a la qual, de manera extraordinària i per donar-li un cop de mà i ratificar el seu poder, s'ha endut Tarcisio Bertone. Ahir el papa es va reunir a l'estadi de San Siro de Milà amb desenes de milers de joves, als quals va demanar que “no siguin egoistes” perquè és “l'enemic de l'alegria” i els va comminar a estar “oberts” a la crida del sacerdoci. “Jesús us omplirà el cor durant tota la vida”, va dir a 80.000 joves.