Mig segle de salmó

Ferran Adrià no va faltar divendres a la cita. El Palau Robert es va omplir de clients i amics de Semon en la celebració del seu 50è aniversari. El cuiner (que també acaba de fer 50 anys) es comportava com un convidat més però no ho era. El seu nom està vinculat a la història de la marca que s'ha convertit en sinònim de la gastronomia sibarita a casa nostra, quan la fundadora, Maria Vidal, li va demanar que renovés la seva oferta: “Crec que va ser l'any que es va casar Chábeli amb Bofill, i ho recordo amb molt d'afecte perquè va ser una de les primeres assessories que vam fer”, em comentava el xef moments després que la filla i successora de Maria, Montse Tarrida, li agraís públicament la seva feina.

“A Semon van demostrar en aquell moment que són visionaris, i ara estic segur que també saben com afrontar el futur amb caràcter, fugint de la por”, deia el president Artur Mas, alhora que alabava la modernitat que, “com va passar amb Edicions 62, va aportar a aquella Espanya de No-Do”. Precisament va ser un dia fora de les fronteres grises, quan amb tan sols nou anyets la seva mare la va dur a dinar a Lió, a casa de Paul Bocuse, quan Tarrida va descobrir que menjar bé és sinònim de felicitat: “El gran cuiner va veure la cara que feia una marreca com jo davant dels seus sofisticats plats i de seguida em va canviar el menú: pasta, truita i gelat. Deia que si de petits els nens no estimen el que mengen mai no ho apreciaran.”

I amb aquest lema ha fet funcionar una empresa associada sempre als bons moments. “De petit quan el meu pare era a casa fent de Rodríguez era un festival la nit que arribava i ens deia: avui he passat pel Semon”, recordava Lluís Sans, el propietari de Santa Eulalia. “Hi va haver uns anys en què no trobaves salmó fumat bo a Barcelona si no anaves a Semon”, recordava l'amable Ana Tere Raventós, germana de Mar i cap de la Fundació Boscana, que també fa 50 anys. El Benfumat és la bandera de la casa, i a la festa més d'un recordava les cues que es feien a la botiga per aconseguir-lo per Nadal. Carme Ruscalleda, que duia al coll un penjoll en forma de pubilla creat per una joiera asturiana, també és una de les fans incondicionals de la casa. “La qualitat és el que sempre ens ha mogut, els millors productes no han de ser els més cars. Tant és menjar caviar com croquetes si són bones”, comentava Tarrida, que controla botigues, restaurants i càtering, i ha inaugurat amb èxit un espai a la terminal T-1.

Tot va començar amb les croquetes del seu avi, que tenia la botiga La Selecta a la Via Laietana. “Jo vaig ser el primer a encarregar a Semon un càtering de gala per a uns premis que s'entregaven al Poble Espanyol, amb Polanski, Amanda Lear...”, recordava Carlos Martorell mentre un altre Carlos, Latre, lluïa figura (s'ha aprimat un munt): “El bon menjar no és incompatible amb la silueta”, em deia, i confessava que li agrada molt el pollastre farcit de la casa. Al seu costat, Adrià també lluïa tipet, i és que avui dia els cuiners ja no són homes rodons amb bigoti. A més, fins i tot en tenim de fashions: Ly Leap, que en arribar a Barcelona no va trigar gaire a descobrir que Semon era “com Fauchon a París, una institució”, duia una corbata metàl·lica estil Paco Rabanne i Raül Balam, una bossa en forma de carmanyola amb dibuixos manga: “Si véns a un càtering de Semon val més anar ben preparat per rampinyar alguna cosa, no?”, feia conya.

I és que feia falta riure, perquè el matí havia estat dur per al món de la gastronomia. Ningú va faltar al sentit i multitudinari funeral del joveníssim i carismàtic periodista Pau Albornà. “He plorat molt, i jo no sóc de plorar!”, confessava un emocionat Adrià, que acabava d'arribar de presentar a Nova York, a la seu de l'ONU, un documental sobre el fenomen gastronòmic que viu el Perú, “que demostra com la cuina és una bona arma de desenvolupament social i econòmic”.

Molts dels convidats com ara Alícia Sánchez-Camacho i l'alcalde Xavier Trias (“la meva mare era molt amiga de la Maria Vidal i a més es deia com ella!”) van acabar la nit en la també multitudinària inauguració d'estiu de la terrassa de l'hotel Claris. Vam veure Lydia Delgado (que mostrarà al 080 la col·lecció de la seva filla, Miranda) Epi, Sandro Rossell i molts altres rostres coneguts.