Dolços catalans per als grecs

Ni tortas de Santa Teresa, ni polvorons, ni pastís de Santiago... El jove pastisser olotí del Cacau, Lluís Riera, ha dut a Salònica (Grècia) la pastisseria típica dels Països Catalans reformulada a partir de productes típicament garrotxins com el fajol i la ratafia Russet. Així mateix, n'ha elaborat amb productes típicament grecs com el formatge fresc, l'oli d'oliva i la melmelada de taronja amarga. No és pas que hagi volgut endolcir el mal moment que passen els grecs amb les tensions del deute i de l'euro, simplement és una més de les seves experiència professionals. De fet, la seva formació la va fer en el seu moment en una mena de viatge iniciàtic per diversos indrets dels Països Catalans, sobretot pel País Valencià, on va aprendre per mitjà de pastissers experts de cada zona els dolços típics i tradicionals. Ell, de tot plegat, n'ha fet una reinterpretació, creant pastisseria d'autor amb l'arrel tradicional i sobretot dels productes autòctons.

Lluís Riera, a la segona ciutat de Grècia i capital de la zona de Macedònia, ha dut a terme un altre dels seus workshops –un taller d'aprenentatge– que s'ha centrat en la creació del postres d'autor fonamentats en el coneixement i ús del producte local. Ha estat al Centre Social Autogestionat Mikòpolis de la ciutat on ha presentat la Frivolitat garrotxina, i bescuit de fajol i ametlla amb una bavaresa de pinyó i crema de rovell amb ratafia Russet. Aquestes postres, que són aptes per a celíacs, segons ell són la constatació que partint de la pastisseria clàssica es pot aconseguir un producte de màxima qualitat utilitzant el producte de quilòmetre zero. Durant la segona jornada, en Lluís i els assistents al curs, han posat en pràctica els coneixements i les idees per fer nous postres basats en els productes grecs com per exemple el pastís Nicopoulus amb pasta brisa d'oli d'oliva amb mousse de formatge feta i melmelada de taronja amarga i anet.