On són les orenetes?

Donant-hi voltes he arribat a la trista conclusió que de la mateixa manera que molts ajuntaments i ciutadans especialment, fet curiós que sigui la gent dels pobles, prefereixen les places dures i no volen arbres perquè les fulles de terra embruten, i han posat de moda les tanques i la gespa de plàstic… Tampoc la nostra societat no té temps per alegrar-se de l'arribada de les orenetes, que fins fa pocs anys havien format part de les nostres tradicions i havien estat font d'inspiració dels nostres poetes. Ara els destruïm els nius perquè també ens molesta la seva porqueria. Ara fumiguem els camps amb productes tòxics perquè així eliminem més de pressa les plagues, i de la mateixa manera que ja no queden papallones ni cargols tampoc deuen quedar mosquits dels que a elles els agraden… Només hi ha mosquits tigre i cargols gegantins que vénen d'altres països… I així de mica en mica amb la nostra manca de sensibilitat i el nostre mal cap anem trencant les cadenes tròfiques i alterant les petites meravelles que per als nostres avis eren motiu de felicitat. Confiem que els nostres néts hi arribin a temps de recuperar-les!