Romans a Sant Quirze

S'acaba de celebrar l'aplec tradicional al voltant de l'ermita de Sant Quirze de Lloret, que, una vegada més, ha servit per posar d'actualitat la situació especial que viu aquesta esglesiola si la comparem amb la puixança de què gaudeixen les de Santa Cristina i de la Mare de Déu de les Alegries. Cal agrair l'esforç que cada any hi posa la penya Xino-Xano, permetent als lloretencs retornar a les seves arrels, no debades Sant Quirze és la primera església existent ja abans de la consagració de la parròquia vella de Sant Romà (1079). L'antiguitat de la contrada s'ha tornat a justificar, precisament fa uns dies, amb l'aparició de restes òssies d'una possible necròpoli paleocristiana, que va motivar una excavació d'urgència sota la direcció de l'arqueòleg Joan Llinàs, que va exhumar sis o set esquelets de l'època baiximperial, algun potser ja d'època medieval. No és la primera vegada que apareixen restes d'aquest tipus a Sant Quirze. Ja fa més de cent anys que, cap al març del 1892, l'aficionat Joan Sala i Fàbregas va practicar unes excavacions al voltant de l'ermita que van posar al descobert fragments de rajoles, teules i àmfores romanes, un pondus, una moneda de Constantí (323-327 dC), i els fonaments d'una construcció romana que continuava sota de l'església. També van aparèixer 34 esquelets humans disposats en diverses cavitats, que van semblar pertanyents a individus joves i van fomentar, per tant, la idea que allà hi havia hagut una batalla en temps reculats. Passarà molt de temps fins que hi tornin a haver excavacions. Va ser l'abril de 1968 quan la doctora Carolina Nonell va tornar a fer-hi prospeccions i hi va localitzar set sepultures més i restes de parets amb opus testaceum que ella atribueix al basament d'una basílica paleocristiana. El cert és que Sant Quirze reserva moltes sorpreses de cara al futur i ara que es comença a urbanitzar l'entorn caldria que l'Ajuntament no s'adormís a la palla i vigilés bé tots els moviments de terres. Amb el retorn de la democràcia, l'Ajuntament de llavors es va implicar molt en aquest sector, per al qual, aprofitant l'incipient projecte urbanístic i dialogant amb la família propietària de l'entorn, preveia una zona d'equipaments i una zona verda, dins de la qual quedaria l'ermita de Sant Quirze, de propietat municipal. El procés que s'ha seguit després, a través d'altres consistoris, i amb la inhibició de les autoritats eclesiàstiques, no ha respectat gaire aquest camí iniciat i s'han creat unes interpretacions sorprenents. En parlarem més endavant.