Els Grapo, 32 anys d'història
Amb 87 assassinats a l'esquena, cinc dels seus membres van protagonitzar la fuga de la presó de Zamora i dos van morir en vaga de fam
El 1979 és un any clau en l'activitat dels Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre (Grapo). Del mes d'abril d'aquell any a l'octubre, van morir sis militants dels Grapo i les detencions massives dels seus membres eren una constant. Com a contrapartida, cinc presos dels Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre van protagonitzar una de les fugides més espectaculars de la història penitenciària de l'Estat espanyol. Va ser el 17 de desembre del 1979 a la presó de Zamora. També els atemptats van ser nombrosos aquell any, que va començar amb l'assassinat del magistrat Cruz Cuenca, el 9 de gener de fa 30 anys. El general de brigada Muñoz Vázquez, a Madrid; un treballador, a Vigo; un regidor, a Esplugues; un guàrdia civil, quatre policies nacionals i un policia municipal figuren entre les víctimes dels atemptats perpetrats pels Grapo el 1979. A partir d'aquell moment van convertir en blanc dels seus objectius les forces armades, amb l'assassinat del general de brigada Briz Armengol i el seu soldat d'escorta, que van morir en un atemptat atribuït als Grapo a Barcelona. També va morir el soldat d'escorta del general Arturo Criado en un atemptat a Madrid.
Els Grapo s'havien donat a conèixer a l'opinió pública l'1 d'octubre del 1975, quan en una acció sincronitzada van matar quatre membres de la policia espanyola. Els seus orígens es remunten al 1968, amb el naixement a l'exili de París de l'Organització de Marxistes Leninistes Espanyols (OMLE), un partit maoista escindit del PCE que acusava de revisionistes tant els comunistes espanyols (PCE) com l'URSS. L'OMLE es va autodissoldre durant el seu primer congrés, el 1975, que va donar pas a la creació del Partit Comunista d'Espanya, reconstituït, (PCE-r), partit que es vincula amb els Grapo, que es van donar a conèixer el 1975 amb un atemptat contra quatre guàrdies civils. A partir d'aquell 1 d'octubre del 1975 fins al seu desmantellament, el juny del 2007, els Grapo van cometre 87 assassinats, la major part dels quals, perpetrats a Madrid i Barcelona.
El 18 d'octubre del 1976, deu mesos després del primer atemptat, els Grapo van dur a terme la seva segona acció fent esclatar 28 artefactes en edificis públics de cinc ciutats diferents. El segrest del president del Consell d'Estat Antonio María de Oriol y Urquijo va anar seguit del del tinent general Emilio Villaescusa Quilis, president del Consell Suprem de Justícia Militar, el 24 de gener del 1977, i l'assassinat de tres agents de l'ordre a Madrid, quatre dies més tard.
Durant el 1977, els Grapo van reivindicar l'assassinat de dos guàrdies civils a Barcelona, el 4 de juny, i el del capità de la Policia Armada Florencio Herguedas, el 27 de setembre, a Madrid. El 1978, els atemptats dels Grapo van continuar amb més víctimes, entre elles el director general d'Institucions Penitenciàries, Jesús Haddad, a Madrid.
L'atemptat més sagnant comès pels Grapo arribaria un any després, el 26 de maig del 1979, quan van fer explotar una bomba a la cafeteria California 47 de Madrid, i van causar la mort de 9 persones i en van ferir 61. Va ser un any en què les detencions de militants dels Grapo eren una constant i semblava que la seva desaparició era imminent. De fet es van donar per desmantellats en diverses ocasions però no va ser fins al 2006 que el govern espanyol va certificar la seva fi.
I és que tot i tenir un escàs suport popular i rebre importants cops policials, ha estat una organització que s'ha caracteritzat per una ràpida reorganització. Van ser també dos membres dels Grapo, Juan José Crespo i José Manuel Sevillano, els que van morir després de gairebé cent dies de vaga de fam. El primer, el 1981, i el segon, el 1990. Protestaven contra el tracte «inhumà» que rebien els presos polítics.
El 2006, punt i final
Després de 32 anys d'activitat, el juny del 2007 es va detenir sis persones que la policia vinculava amb l'estructura militar del Grapo. En roda de premsa per informar dels arrestos, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va donar per desmantellats aquests grups, que operaven des de l'1 d'octubre del 1975. Les detencions es van fer a Barcelona, i amb aquestes augmentava a 28 el nombre de detencions de presumptes militants dels Grapo des de la caiguda, el juliol del 2002 a París, de la cúpula de l'organització. En els seus 32 anys d'història, les forces de seguretat de l'Estat els atribueixen 87 assassinats i desenes d'atemptats. Un any abans que es donessin per desmantellats, encara van cometre un atemptat. El 6 de febrer del 2006, van assassinar Ana Isabel Herrero i van ferir el seu espòs, l'empresari Francisco Colell, en un tiroteig a Saragossa, i aquell mateix any van ser detinguts 19 presumptes membres de l'organització, la majoria dels quals a Reus. De poca implantació, tot i que amb atemptats de gran repercussió social, en els darrers anys, l'activitat dels Grapo es va limitar de manera exclusiva a la col·locació de bombes en edificis oficials i al robatori de fons a través d'atracaments a entitats bancàries o el segrest d'empresaris. Precisament, un dels segrestaments atribuïts als Grapo és el de l'empresari aragonès Publio Cordón, que està en parador desconegut des d'aleshores. Els Grapo van acabar especialitzats en l'atac a furgons blindats i van limitar les seves accions gairebé a aquests robatoris.