La caixa que sumava
Caixa Sabadell és la més antiga de les deu caixes existents a Catalunya
Nascuda gràcies als empresaris llaners, la primera oficina a Barcelona no va arribar fins al 1975
Es va integrar a Unnim, juntament amb les de Terrassa i Manlleu, el maig del 2010
El març passat Unnim Banc, la branca financera de l'entitat, va ser adjudicat al BBVA
La Caixa de Sabadell és la més antiga de les deu caixes existents. La primera a constituir-se a Catalunya va ser la Caixa de Barcelona, absorbida el 1989 per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. La de Sabadell va ser una obra personal de Pere Turull i Sallent, el primer negociant de llanes de Sabadell i de l'Estat, alcalde de la ciutat, que va aplegar industrials llaners i amics per constituir-la el 1859.
La seva primera fita històrica és del 1906, quan va inaugurar la nova seu social al centre de Sabadell, obra de l'arquitecte Jeroni Martorell i una de les joies del modernisme català. La primera gran obra social de la Caixa de Sabadell serà l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, inaugurada el 1911. Abans de la Guerra Civil va participar en el finançament de cases barates, va obrir una biblioteca popular, va concedir beques d'estudi per a nois de família obrera i va popularitzar el crèdit a l'habitatge.
L'expansió va començar tard, el 1941, amb una oficina a Montcada. La primera a Barcelona no arribarà fins al 1975, al barri de Gràcia. El 1946 va comprar l'immoble de la plaça de Catalunya de Barcelona, que, el 1981, va vendre a Caja Madrid, però aquesta operació va ser una inversió pura. L'expansió es mantindrà i s'accelerarà, a mesura que el Banc d'Espanya liberalitzi l'obertura d'oficines.
Durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX, la forta petició d'habitatges per atendre la demanda procedent de la immigració portarà la caixa a crear societats i projectes que els construiran.
Entre les grans obres socials de la caixa hi ha la finca de Can Deu, al terme de Sabadell, que va comprar el 1965 i que posarà a la disposició de l'Obra Social. El 1985 participarà en la constitució del Consorci Hospitalari del Parc Taulí, conjuntament amb la Generalitat, l'Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Mútua Sabadellenca. El 1991 es va crear la Fundació Caixa de Sabadell per gestionar l'Obra Social.
El 1978, la Caixa de Sabadell, la de Barcelona i la de Terrassa van promoure un projecte que venia definit com de “procés d'integració, dirigit a la fusió”, que, no obstant això, no va progressar.
A finals del segle XX, la caixa desenvoluparà una política activa en inversions immobiliàries a través de Provasa –Promotora del Vallés SA–, de la qual han arribat a dependre fins a 25 societats filials.
Com a totes les caixes d'estalvis, el paper fonamental en la gestió correspon al director general, en primer terme, i al president, en segon. El 2006, Jordi Mestre va rellevar Pere Rifà en la direcció general i, el 2007, Salvador Soley, director tècnic i cap de l'empresa tèxtil Gorina, va substituir Lluís Brunet en la presidència. El 2009, l'últim exercici de la caixa com a entitat autònoma, es va tancar amb un benefici net de 42 milions d'euros, després de destinar-ne 188 a dotacions. Havia obtingut una plusvàlua de 176 milions amb la venda del 50% del seu negoci assegurador. Tenia 359 oficines, de les quals 27 eren fora de Catalunya. Setze de les quals a Madrid.
El 2009, el Banc d'Espanya es va proposar un procés de concentració de les caixes i el govern espanyol va crear el FROB per sanejar-les. El maig del 2010, l'assemblea de la Caixa de Sabadell va aprovar la fusió amb la de Terrassa i la de Manlleu per constituir Unnim, “la caixa que suma”. El primer president d'Unnim serà Salvador Soley, i Jordi Mestre, el segon director general, després de la dimissió per jubilació d'Enric Mata –el director general de la Caixa de Terrassa–. Unnim tancarà aquell exercici amb 42,3 milions de benefici, dels quals destinarà 11 milions a Obra Social.
El 2011, Unnim va veure venir que s'hauria de convertir en banc per afrontar l'augment de recursos propis que li demanava el govern. I es va proposar fer-ho, seguint el camí que li marcava la Caixa de Pensions i d'Estalvis de Barcelona. Unnim tenia un capital bàsic del 7%, quan el Banc d'Espanya li exigia el 8%, sempre que les entitats cotitzessin a borsa, i el 10% si no hi cotitzaven. I el termini per complir-ho acabava al cap d'uns mesos, el setembre del 2011.
“Les caixes estan pagant un pecat de supèrbia. Ens vam arribar a pensar que érem bancs i que podíem actuar com a bancs”, va declarar Jordi Mestre (El Periódico, 17 de maig de 2011). No van trobar socis que aportessin el capital. La valoració dels actius d'Unnim, revisada pel Banc d'Espanya –que els havia donat per bons–, deixarà a zero els fons propis, de manera que el 100% del capital passarà al FROB, és a dir, a l'Estat.
El març del 2012, el Banc d'Espanya va adjudicar Unnim al BBVA.