Política
JOSEP FORTUNY,
BATERIA DE LA COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA
“Farem una salutació musical dharmàtica”
Un artista és, en el fons, un nen que ha sobreviscut
La Companyia Elèctrica Dharma està en stand by, en situació d'excedència. Potser només sedimenta i els seus components carreguen piles; potser reapareixeran i eclosionaran en una altra direcció, o potser no. Ja ho veurem. La Dharma va actuar en el concert de Girona de fa vint anys però ara no és al programa del dia 29. No obstant això, els seus components no se'l volen perdre. Josep Fortuny, el germà gran, bateria i fundador del grup, ho argumenta.
M'han dit que hi vindríeu.
La necessitat musical ens empeny a ser-hi. Vindrem com a músics. Farem una salutació musical dharmàtica.
On és ara la Dharma?
Estàvem desencantats. Notàvem molta pressió i no ens sentíem amb l'equilibri adequat ni ens vèiem amb cor de seguir amb prou intensitat per respondre a les expectatives. Vam sentir la necessitat de buidar la guardiola.
Ara sou Ànimes Càndides.
Teníem ganes de sortir d'un cert encotillament, però tampoc no es tractava de ser infidels al que havíem fet fins llavors. Ara toquem el que realment volem.
Continua el joc?
Des de petits que hem jugat junts, hem sortit junts a l'escenari. Ja quan fèiem d'escolans dèiem que pujar a l'altar era pujar a l'escenari; ens ho preníem com un joc. Ara hem tractat de canviar de joc.
Una manera de supervivència?
Un artista és, en el fons, un infant que ha sobreviscut.
L'any passat vau fer un homenatge a Esteve Fortuny al Palau de la Música i les generacions joves van interpretar les vostres cançons.
És una manera d'establir ponts generacionals. Tot allò anterior es tendeix a esborrar del mapa i hem intentat establir ponts generacionals i donar continuïtat a les emocions.
Quina vinculació compartiu amb aquest concert i la independència?
La Dharma sempre ha apostat molt clarament per la independència. Hi tinc una forta convicció personal, però estic força desencantat. És molt lent.
D'on ha de venir el nou impuls?
Cal que siguin les noves generacions les que donin l'impuls. Nosaltres fins i tot vam compondre una cançó (No hi volem ser) als anys vuitanta, però ens vam sentir molt sols aleshores... I els polítics em fan mandra còsmica.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.