El primer lloc és a l'abast
Londres 2012. Espanya empata contra la subcampiona olímpica de waterpolo quan estava contra les cordes (6-9) i Pareja i Garcia es carreguen l'equip a 'esquena
La selecció espanyola femenina de waterpolo –amb majoria aclaparadora de jugadores catalanes, nou– té a les seves mans classificar-se per als quarts de final com a primera de grup gràcies a l'empat que va obtenir ahir contra la selecció dels Estats Units, subcampiona olímpica a Pequín. Un empat de gran mèrit, perquè refer-se d'un parcial d'1-6 (del 5-3 es va passar al 6-9 a cinc minuts del final) té mèrit contra un equip amb una superioritat física manifesta. Però el treball a la boia de la sabadellenca Maica Garcia i l'aprofitament de les superioritats en aquest tram final van ser els factors que van permetre empatar amb un 3-0 final.
Sense complexos
Jennifer Pareja, amb el seu llançament llunyà, va ser l'element clau per desequilibrar la defensa dels EUA, que al començament tampoc van saber aprofitar les superioritats. Negant bé la boia, Espanya va obligar les subcampiones olímpiques a buscar altres recursos, però sota pals Laura Ester era un mur i es va arribar al primer descans amb 3-1. Pareja va fer el 4-2 i després de la rèplica ràpida de Steffens (set gols contra Hongria, un ahir), un contraatac va permetre que Roser Tarragó s'estrenés com a golejadora (5-3). A la mitja part, l'equip espanyol havia salvat cinc de les sis superioritats rivals. En atac, la diferència la posaven els xuts de cinc metres (2/5 per a Espanya i 0/5 per als EUA).
En la segona meitat, l'equip de Miki Oca va estavellar-se contra el físic del rival. Les boies no guanyaven la posició i no podien ni girar-se, i Kami Craig es va convertir en un martell (tres gols en el quart). El 5-4 va ser un golàs de Villa. A 3:30 de l'últim descans, Pareja va fallar un penal i la rèplica va ser una transició de Craig (6-6), un gol dur d'assimilar, com el 6-7 en la primera superioritat que aprofitaven.
Més cops durs: doble aturada d'Armstrong a xut llunyà i revers posterior de Maica Garcia. Amb el que costava jugar a la boia, el partit feia molta pujada. I més quan Villa va demostrar la seva classe amb una vaselina llunyana i Mathewson culminava un parcial d'1-6.
Quedaven cinc minuts i l'opció de reservar-se no era cap bogeria. Però Miki Oca va demanar un temps mort i Pareja i Maica van assumir galons. L'olotina va marcar de penal i la vallesana va anotar des de la boia a dos minuts del final, aprofitant una superioritat amb un cop de dits. La mateixa Maica Garcia en va forçar un altre i no va desaprofitar-lo (9-9).