Aguantant el temporal
Temporada Alta manté les línies mestres del format i les potencia, malgrat la reducció d'un 30% en el pressupost i en el nombre d'espectacles programats
No va ser una roda de premsa plaent la de la presentació de l'edició d'aquest any del Festival de Tardor de Catalunya, Temporada Alta, que es va celebrar ahir al Teatre Municipal de Girona. Algú, certament pessimista, com el director artístic del festival, Salvador Sunyer, va apel·lar al futur, a la reformulació de les línies mestres per encarar millor els temps vinents. Però res no pot amagar que el pressupost ha baixat dels 2,6 milions d'euros de l'any passat als 2 milions d'aquest, a causa de la finalització del programa europeu Interreg, que va permetre engegar l'Escena Catalana Transfronterera, que continuarà, malgrat aquesta circumstància, per voluntat expressa del mateix Sunyer i del director del Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà, Domènec Reixach. Sunyer va voler destacar que totes les institucions implicades, i presents a l'acte, –ajuntaments de Salt i Girona, Diputació i Generalitat– havien mantingut la seva aportació, sense rebaixar-la, i no es va estar de qualificar la pujada de l'IVA per part del govern espanyol del PP, del 8 al 21%, com a “agressió al món cultural”.
Així doncs, Sunyer va animar a “dibuixar les formes del futur”, i això passa, segons el director artístic del festival, per variar la relació amb el públic a través de vies més individualitzades (xarxes socials, trobades o estratègies de captació) i no tan generalistes (mitjans de comunicació). La resta de línies mestres del festival canvien poc i, si ho fan, és per ser reforçades, optimitzant recursos i posant-hi imaginació. Aquestes línies es resumeixen en la internacionalització i la condició del festival com a porta d'entrada de creadors estrangers; la intensiva tasca de coproducció amb entitats públiques i privades; el suport a l'autoria catalana i, finalment, l'aportació d'un dels puntals, el Centre d'Arts Escèniques de Salt i Girona, El Canal, que aquesta tardor, finalment, amb uns quants mesos de retard i gairebé 6 anys després que fos fundat, veurà la seva seu física inaugurada i tindrà una personalitat jurídica, un consorci, que li permetrà sol·licitar a ajuts estatals i europeus. Precisament, la inauguració del festival, el dia 4 d'octubre, es farà a la nova sala d'El Canal, situat a la Factoria Cultural de la Coma Cros de Salt, en què Àlex Rigola, director resident del centre, hi presentarà la seva versió lliure de Macbeth, de William Shakespeare.
La programació de Temporada Alta d'aquest any és, com en els anys anteriors, excel·lent, sobretot pel que fa als creadors internacionals. Sunyer és llest, i fa apostes segures, malgrat que hi ha cert risc perquè hi ha algunes estrenes. Tornen al festival molts creadors i companyies que ja hi han passat i han donat resultats òptims, com Guy Cassiers (El cor de les tenebres) que ja havia portat Rojo reposado; Declan Donnellan, director de Cheek by Jowl (Le tres germanes), que hi va presentar un gran Macbeth; Sidi Larbi i Shantala Shivalingappa (Play), amb el precedent de Larbi i Pagés fent un dels millor espectacles de la història del festival, Dunas; els Propeller dirigits per Edward Hall (Nit de reis), que l'any passat van presentar Enric V; Jan Fabre (Drugs kept me alive), un assidu del festival, i dues companyies espanyoles, que també han vingut a Girona o Salt, i que tenen una projecció internacional destacada: La Zaranda (El régimen del pienso) i Angélica Liddell (Ping Pang Qiu). A aquests creadors cal afegir-ne d'altres de no tan coneguts pel públic, però que Sunyer espera que rebin el mateix suport de sempre –“A vegades quedo sorprès, perquè el nostre públic ens ha acompanyat en aventures veritablement marcianes, va dir el director”–, com ara els argentins Agustín Mendilaharzu i Walter Jakob (Los talentos), el xilè Guillermo Calderón (Villa y discurso) o el belga Fabrice Murgia (Ghost road).
Com a motor de creació escènica, Temporada Alta treballa amb El Canal i col·labora o fa el paper de coproductor en 23 espectacles, establint convenis amb teatres públics o sales privades. Gran part d'aquests espectacles són d'autoria catalana, que té una gran presència en la programació, a banda de la segona edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana. Així, entre d'altres, s'hi estrenaran Temps (Quim Masferrer), Mgogoro (Mentidera Teatre), Pàtria (Jordi Casanovas), Let's play? (Thaïs Botinas), La nostra champions particular (Cristina Clemente), 9 maletes (Joaquim Oristrell), Heroïnes i herois de Shakespeare (Bardòlatres), Pàjaru (Pere Hosta), El mestre i Margarida (Pep Tosar), Big Berberecho (Jordi Oriol i Oriol Vila), Band (Mal Pelo), Wish (CobosMMika), Un refugi indi (Pau Miró), Victoria Falls (Sandra Simó, guanyadora del Premi Quim Masó), Hotot (Cascai Teatre) o Red pontiac (Pere Riera).
La dansa té una presència destacada al programa, amb 15 espectacles i una trobada de creadors de casa consolidats a l'estranger, que compartiran experiències en una mena de residència de quatre dies a Bescanó. També hi ha l'apartat familiar amb el nou espectacle de Samfaina de Color (Càpsules), el retorn d'Egos Teatre (La casa sota la sorra), l'estrena de Concerts per a nadons, basada en l'experiència del portuguès Paulo Lameiro, i el nou espectacle de Marcel Gros (La gran A...ventura). No hi falten espectacles pel gran públic: Racconto (Mayumana), Forever young (Tricicle), Splenda (Mag Lari) o l'estrena d'Aventura! (T de Teatre).
Queixalada a la Cultura
La pujada de l'IVA amb nocturnitat i traïdoria per part del govern espanyol del PP va ser una de les circumstàncies de les quals més es va parlar ahir a la presentació de l'edició d'enguany de Temporada Alta, que es va fer interminable. Seria desitjable que els representants de les institucions, i més encara si pertanyen a un mateix color polític, es posessin d'acord per designar un portaveu que parlés per totes, evitant així la redundància de conceptes, i per no fer perdre el temps a una quarantena de persones durant gairebé dues hores. Deia que la pujada de l'IVA, que ha obligat l'organització del festival a fer un fulletó addicional al programa amb els nous preus de les entrades, va ser qualificada per Sunyer com “una agressió al món cultural”, i per l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, com una “queixalada dolorosa i injusta a la Cultura”, que no perjudica només al festival, sinó a les ciutats “que hi han apostat”. El conseller de cultura, Ferran Mascarell, també va dir que “les circumstàncies difícils que ens envolten no les hem creat els que les patim”. Tant l'alcalde com el conseller van semblar oblidar que CiU va votar a favor de la llei d'estabilitat pressupostària i de la reforma laboral que el PP va portar al congrés, i que han contribuït ambdues decisivament a crear “les circumstàncies difícils que patim”, construint un doble discurs. Mascarell
va qualificar Temporada Alta de “festival estratègic”, una etiqueta que també tenia el Panorama d'Olot, que ara ja no existeix. Ai.