Recuperat el primer enregistrament d'‘Els segadors'
Es tracta d'una gravació del 1900 de la versió de l'himne composada per Enric Morera i interpretada pel cor Catalunya Nova
La troballa s'ha fet durant la digitalització del fons del Museu de la Música
El Museu de la Música ha recuperat i restaurat el que es considera el primer enregistrament original de l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors. La troballa s'ha fet durant la digitalització del fons del museu.
La versió localitzada ara és una harmonització a quatre veus composada i dirigida per Enric Morera estrenada pel cor Catalunya Nova el 18 de juliol de 1897. L'històric document sonor va ser gravat a Barcelona entre el setembre i l'octubre de 1900 i és l'únic enregistrament d'aquesta versió que es conserva actualment, segons la documentació existent. El compositor Enric Morera va fundar la Societat Coral Catalunya Nova i la va dirigir fins després de l'enregistrament del disc.
L'investigador i professor del departament de Sonologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) Enric Giné ha explicat que la troballa es va fer de forma “molt fortuïta” a finals de l'any passat durant la digitalització del fons del violinista Joan Manén.
Giné ha precisat que “l'enregistrament data de 1900, l'any possiblement, en el que es van fer més interpretacions d'Els Segadors”.
“Suposem que Manén va comprar el disc l'abril de 1901, quan es va posar a la venda per un preu d'unes quatre pessetes”, ha afegit. Segons aquest especialista, es tracta d'una de les primers produccions discogràfiques de la història, “sinó la primera”. Se'n van fer una tirada d'unes 500 còpies i es va posar a la venda a partir de l'1 d'abril de 1901.
La cara frontal del disc conté la llegenda Spanish Coro y Orquestra (malgrat que l'orquestra no apareix), Los Segadors-Himno Catalán cantado por el Coro Catalunya Nova-Barcelona.
La lletra de l'himne és la nova versió d'Emili Guanyavents i Jané, amb l'aleshores ja tradicional tornada de Bon cop de falç, defensors de la terra, d'Ernest Moliné.
La peça, en si menor, l'interpreten una setantena d'homes i 30 nois. El disc té un “enregistrament estret” —sense aguts ni greus— i fet amb matriu de zinc, una tecnologia ja antiga per l'època. Per aquest motiu, té molt soroll de fons. De fet aquell mateix any ja es va passar al disc de pasta de cera.
Giné considera que és un disc de fa 113 anys i per molt que se n'ha fet una restauració, “se sent remor i és bo que així sigui”.
El disc estarà exposat al Museu de la Música fins a les festes de la Mercè.