Recordant el senyor Abel del Ruste i Ribera

Fou la seva una mort inesperada. L'acte de comiat auster i sentit pels molts que volíem donar-li l'últim adéu i mostrar com l'havíem apreciat. Són molts els records que tenim aquells als qui havia donat la mà quan, dins del nostre treball social, li havíem demanat ajuda o orientació.

Dels anys en què va presidir l'Associació de la Paràlisi Cerebral (Aspace) a Barcelona, on jo treballava d'assistent social, seria la seva junta actual la que podria fer el relat extens que es mereix. Aquí només vull fer esment de la seva ajuda, potser per a molts poc coneguda, a l'associació Minuspace, creada per primera vegada a Barcelona per un grup de paralítics cerebrals adults i liderada per l'esforç i capacitat de Jordi Rietos. Es necessitava un local on poder-se reunir per dur a terme activitats per independitzar-se un xic i assajar una vida més autònoma. El senyor Del Ruste s'interessà pel projecte i ens facilità tot seguit les claus d'un habitatge, gestionat per la Caixa de Pensions, en la qual ell exercia un càrrec de responsabilitat. L'equipament va ajudar totalment les inquietuds i les necessitats d'aquell grup de paralítics cerebrals i els seus familiars.

Quan l'any 1996 li vaig sol·licitar la meva jubilació, a Aspace, el seu tacte i delicadesa em va fer menys feixuc deixar una tasca que havia omplert 30 anys de la meva vida.

Moltes gràcies, senyor Del Ruste.