Els ciutadans tenen la clau del futur

El president de la Generalitat, Artur Mas, va fer ahir un altre pas decisiu en el camí de situar la política al servei de la reclamació majoritària de la ciutadania catalana convocant a les urnes el vint-i-cinc de novembre vinent. Era una de les possibilitats per recollir el clam popular manifestat en l'última Diada. No era l'única via ni la més directa; però sí, probablement, la que acosta més la decisió al poble. Mas necessitava convocar eleccions perquè el seu full de ruta a curt termini s'acabava, segons el programa electoral de la seva coalició, amb el cop de porta de Rajoy a Madrid. Una situació que era de mal gestionar tenint en compte que un milió i mig de ciutadans havien decretat una setmana abans la mort d'aquest últim intent d'entesa. Amb una Espanya girada d'esquenes i el poble català disposat a fer un pas més enllà, el president no tenia l'obligació política però sí l'exigència moral de consultar les urnes com més aviat millor.

La convocatòria electoral no amaga el balanç de la legislatura més curta de la història recent de Catalunya. Mas no ho va ocultar en el seu discurs d'ahir, que va estructurar amb un principi i un final carregats d'èpica i un nucli central amb les dades pròpies d'un debat de política general. No li falta raó, a l'oposició, quan diu que aquesta convocatòria electoral deixa en un segon terme la gestió de l'executiu. Tanmateix, en política cal valorar quina és la importància del moment històric per decidir on apuntar els focus en cada moment. I Catalunya, i la seva ciutadania, són davant d'una cita històrica sense precedents per convertir la recerca d'un estat propi no en un problema sinó en part de la solució de les angoixes reals.