Déu nòrdic a Nou Mèxic

Les adaptacions dels còmics de Marvel han esdevingut gairebé un gènere en si mateix, o potser caldria parlar d'una factoria, a la manera de la Hammer: l'editorial ha creat la seva pròpia productora i participa directament en l'adaptació al cinema, en format de superproducció, de molts dels seus personatges: Iron Man, Spider-Man, X-Men... En aquesta línia, Stan Lee i Jack Kirby, creadors l'any 1962 de Thor (superheroi inspirat en el déu de la mitologia escandinava i germànica), són productors executius de l'adaptació que arriba avui als cinemes. Una gran producció, carregada d'efectes especials, que ha tingut un director de renom, Kenneth Branagh, que no ha sabut (o no li han deixat) imprimir personalitat al producte. L'actor i director anglès Branagh s'ha mostrat sempre més còmode en el cine intimista (Els amics de Peter) o en l'univers de Shakespeare (Henry V, Hamlet...) que en les superproduccions.

Thor (la pel·lícula) transcorre en dos mons i dues èpoques. Al mític regne d'Asgard, Odin (Anthony Hopkins) dubta quin dels seus fills ha de ser el seu hereu al tron: Thor (Chris Hemsworth) o Loki (Tom Hiddleston). Decebut amb el primer, el desterra al futur i a un altre regne: va a parar a la Terra (a Nou Mèxic), on coneix una bella científica (Natalie Portman) que investiga precisament els passadissos espaciotemporals.